Back Bobby Sands Afrikaans بوبي ساندز Arabic بوبى ساندز ARZ Bobby Sands AST Bobby Sands AVK Bobby Sands Welsh Bobby Sands Danish Bobby Sands German Μπόμπι Σαντς Greek Bobby Sands English
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (ga) Roibeard Gearóid Ó Seachnasaigh  9 març 1954 Rathcoole (Irlanda del Nord) | ||
| Mort | 5 maig 1981 (27 anys) Presó de Maze (Irlanda del Nord) | ||
| Causa de mort | suïcidi, inanició | ||
| Sepultura | Cementiri de Milltown | ||
| Membre del 48è Parlament del Regne Unit | |||
| 9 abril 1981 – 5 maig 1981 (mort en el càrrec) Circumscripció electoral: Fermanagh and South Tyrone | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Londres | ||
| Ocupació | polític, animador | ||
| Partit | Anti H-Block | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | IRA Provisional | ||
| Rang militar | voluntari | ||
| Conflicte | conflicte nord-irlandès | ||
| Família | |||
| Germans | Bernadette Sands McKevitt | ||
| Cronologia | |||
| 1r març 1981-3 octubre 1981 | vaga de fam del 1981 a Irlanda del Nord
| ||
| Lloc web | bobbysandstrust.com | ||
 
  | |||
Robert Gerard Sands (en gaèlic irlandès: Roibeard Gearóid Ó Seachnasaigh; Whiteabbey, Irlanda del Nord, 9 de març de 1954 - Presó de Maze, 5 de maig de 1981) fou membre de l'IRA Provisional i membre electe del Parlament del Regne Unit, per bé que no va arribar a ocupar el càrrec, atès que va morir en una vaga de fam mentre era a la presó de Maze o Long Kesh.[1] La seva figura i el seu exemple han esdevingut un símbol de la lluita per la unitat i la independència d'Irlanda.[2]
Bobby Sands va ser el líder de la vaga de fam del 1981 que va tenir lloc quan els presos republicans de l'IRA i l'Irish National Liberation Army (INLA) protestaven en contra de l'eliminació de l'Special Cathegory Status, que s'havia creat l'any 1972 garantint l'estatus de presoner de guerra a tots els presos detinguts durant el conflicte nord-irlandès, i que s'havia eliminat l'any 1976 per culpa de la política de criminalització que s'havia iniciat llavors en contra dels presos republicans que van passar a ser considerats criminals comuns. Mentre estava en vaga de fam, Sands va ser elegit parlamentari al Palau de Westminster pels comtats de Fermanagh i South Tyrone com a candidat Anti H-Block provocant un ressò mundial en la premsa.
Al llarg dels 27 anys de la seva curta però intensa vida, Bobby Sands va mostrar diverses facetes que anaven des de la de militant clandestí del moviment republicà irlandès a la de comandant dels presos de l'IRA tancats a la presó de Long Kesh, passant per la seva condició de pare, de poeta, de periodista i de narrador. Unes tres darreres vessants, cultivades durant els seus anys d'empresonament.[2]
- ↑ «40 años de la muerte de Bobby Sands, figura clave en el conflicto del Úlster» (en castellà), 05-05-2021. [Consulta: 25 maig 2021].
- ↑ 2,0 2,1 Usall, Ramon. «Un lateral esquerre anomenat Bobby Sands». NacióDigital, 05-05-2021. [Consulta: 25 maig 2021].