Informació general | |
---|---|
Tipus | model de vehicle |
Fabricant | Boeing |
Pais d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Operador | |
Tripulació | 7 |
Primer vol | 20 desembre 2019 (Boe-OFT) |
Vehicle de llançament | Atlas V N22 (en) |
Especificacions | |
Autonomia | 2 dies i 12 hores (vol) 210 dies (acoblament) |
Massa | |
Dimensions
| |
Llargada | 5,03 m |
Diàmetre | 4,56 m |
| |
Volum | 11 m³ |
Paràmetres orbitals | |
Tipus d'òrbita | òrbita terrestre baixa |
El CST-100 (Crew Space Transportation) és una nau espacial de càpsula de tripulació dissenyada per Boeing en col·laboració amb Bigelow Aerospace com la seva inclusió en el programa Commercial Crew Development (CCDev) de la NASA. La seva missió primària seria transportar la tripulació a l'Estació Espacial Internacional,[1] i a estacions espacials privades com la proposta de Commercial Space Station de Bigelow Aerospace.[2]
Exteriorment s'assembla molt a la Orion, una nau espacial de la NASA fabricada per Lockheed Martin.[3] Les dimensions extactes no han sigut detallades, però la càpsula podria ser més gran que el Mòdul de Comandament Apollo i més petit que la càpsula Orion.[4] El CST-100 podrà transportar grans tripulacions de fins a 7 persones.[5]
Està dissenyat per poder romandre en òrbita fins a set mesos i ser reutilitzada en fins a deu missions.[5]
En la primera fase del programa CCDev, la NASA va premiar a Boeing amb $18 milions pel desenvolupament preliminar de la nau espacial.[6] En la segona fase, Boeing va ser premiada amb $93 milions per a un major desenvolupament.[7] El 3 d'agost de 2012, la NASA va anunciar el premi de $460 milions a Boeing per continuar treballant amb el CST-100 sota el Programa Commercial Crew Integrated Capability (CCiCAP).[8]
El CST-100 seria compatible amb diversos vehicles de llançament, incloent l'Atlas V, Delta IV, i Falcon 9.[5][9] Inicialment, el vehicle de llençament seria l'Atlas V.[10]
La primera missió tripulada va tenir lloc el 5 de juny de 2024. Els astronautes de la NASA Barry Wilmore i Sunita Williams van viatjar a bord de la Starliner cap a l’Estació Espacial Internacional(EEI), i la nau es va acoblar a l’EEI el 6 de juny de 2024.[11] La missió va enfrontar diversos problemes tècnics. Es van detectar cinc fugues de heli, dues de les quals es van descobrir després de l’acoblament a l’EEI. A més, cinc propulsors del sistema RCS van fallar, tot i que quatre d’ells es van recuperar. També es va identificar un problema amb una vàlvula encarregada d’aïllar l’oxidant, que no tancava correctament. Aquests problemes van obligar la NASA a retardar diverses vegades el retorn de la nau durant mesos per assegurar-se que estigués preparada per tornar a la Terra de manera segura.[12]