Boltwoodita

Boltwoodita
Cristalls aciculars grocs de boltwoodita de Namíbia
Fórmula química	(K,Na)(UO₂)(SiO₃OH)·1,5H₂O
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.AK.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.AK.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/A’.14
Dana	53.3.1.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls allargats, acicular a fibrós
Estructura cristal·lina	a = 7.073(2) Å, b = 7.064(1) Å, c = 6.638(1) Å; β = 105.45°; Z = 2
Grup puntual	monoclínica esfenoidal P 21
Color	groc clar, groc ataronjat
Exfoliació	perfecta en {010}, imperfecta en {001}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5 a 4
Lluïssor	sedosa a vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	4,7
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.668 - 1.670 nβ = 1.695 - 1.696 nγ = 1.698 - 1.703
Birefringència	δ = 0,030 a 0,033
Pleocroisme	feble, X = incolor, Y = Z = groc
Fluorescència	verda
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Bwd
Referències	[1]

La boltwoodita és un mineral de la classe dels silicats, i dins d'aquesta pertany al grup uranofana. Va ser descoberta l'any 1956 a la localitat de Delta a l'estat de Utah (Estats Units), sent nomenada així en honor de Bertram Borden Boltwood (1870-1927), radioquímic nord-americà de la Universitat Yale.