Back Bonnie en Clyde Afrikaans بوني وكلايد Arabic Bonni və Klayd Azerbaijani Бони и Клайд Bulgarian বনি অ্যান্ড ক্লাইড Bengali/Bangla Bonnie a Clyde Czech Bonnie og Clyde Danish Bonnie und Clyde German Μπόνι και Κλάιντ Greek Bonnie and Clyde English
|
Per a la pel·lícula del 1967 vegeu Bonnie i Clyde (pel·lícula) |
(en) Bonnie Parker and Clyde Barrow (en) Bonnie and Clyde  | |
 | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | duo (1930–) |
| Història | |
Esdeveniment significatiu | |
| 23 maig 1934 | killing of Bonnie and Clyde (en) 
|
| Format per | |
Bonnie Parker (1 d'octubre del 1910 - 23 de maig del 1934) i Clyde Barrow (24 de març del 1909 - 23 de maig del 1934) van ser una famosa parella de gàngsters originària de Texas que actuaren als Estats Units durant la Gran depressió.[1] Són internacionalment coneguts per la pel·lícula Bonnie i Clyde, de 1967, protagonitzada per Warren Beatty i Faye Dunaway.
Bonnie i Clyde captaren l'atenció de la premsa nord-americana entre els anys 1931 i 1934. Clyde fou conegut per una dotzena d'atracaments de banc, però habitualment preferia robar petites botigues o gasolineres rurals. Es creu que la seva banda va matar almenys nou oficials de policia i diversos civils. Bonnie i Clyde van ser morts per sis policies en una emboscada a Louisiana l'any 1934, en què l'automòbil Ford en què fugien va rebre 167 projectils de bala.
Fins i tot durant la seva vida, la representació de la parella a la premsa diferia considerablement amb la realitat de la seva miserable vida a la carretera, particularment en el cas de Parker. Tot i que ella va estar físicament present en un centenar o més de delictes greus durant els seus dos anys com a companya de Barrow,[2] ella no era probablement l'assassina empunya metralladores que retrataven als diaris, telenotícies, i, en particular, revistes de detectius barates d'aleshores.
El membre de la colla W. D. Jones no estava segur si l'havia vist mai disparar a oficials de policia.[3][4] La reputació de Parker com a companya de criminal fumadora va sorgir d'una fotografia lúdica que la policia trobà abandonada en un amagatall, més tard lliurada a la premsa per acabar publicant-se per tot el país; on se li veu fumant en cadena cigarrets Camel, malgrat que no era fumadora.[5]
L'escriptor Jeff Guinn, al seu llibre del 2009 Go Down Together: The True, Untold Story of Bonnie and Clyde, explica que eixes fotos posaren als delinqüents en el mapa mediàtic i llançaren la seva llegenda:
| « | John Dillinger tenia el bon aspecte d'un ídol de vespres de cinema i Pretty Boy Floyd tenia un sobrenom millor, però les fotos de Joplin introduïren unes noves estrelles criminals amb la marca més excitant de totes, el sexe il·lícit. Clyde Barrow i Bonnie Parker eren joves i no estaven casats. Sens dubte, dormien junts, després de tot, la xica "fumava cigars"... Sense Bonnie, els mitjans de comunicació de fora de Texas podrien haver desestimat a Clyde com un perdonavides més amb armes, si és que l'hagueren considerat en absolut. Amb les seves fotografies cosa extremes, Bonnie suplí el sex-appeal i l'empenta que mancaven; això va permetre als dos ultrapassar els robatoris a petita escala i les matances innecessàries que eren la base de la seva carrera criminal.[6] | » |
- ↑ 3cat24, L'FBI publica documents inèdits de Bonnie & Clyde 75 anys després de la seva mort
- ↑ Phillips, John Neal (2002). Running with Bonnie & Clyde: The Ten Fast Years of Ralph Fults. Norman, OK: University of Oklahoma Press. ISBN 0-8061-3429-1
- ↑ Jones deposition, 18 de novembre de 1933. FBI file 26-4114, Section Sub A, p. 59–62. FBI Records and Information Arxivat 2015-05-31 a Wayback Machine.
- ↑ Jones, W.D. "Riding with Bonnie and Clyde." Playboy. Novembre de 1968. Reimprès a Cinetropic.com.
- ↑ Parker, Emma Krause, Nell Barrow Cowan and Jan I. Fortune (1968). The True Story of Bonnie and Clyde. New York: New American Library. ISBN 0-8488-2154-8. Originalment publicat al setembre del 1934 com Fugitives (Fugitius). Parker era la mare de Bonnie, Cowan era la germana de Clyde i Fortune era una escriptora i periodista de Dallas whose work this book really is. Parker i Cowan repudiaren el llibre immediatament després de la seva publicació, però més per motius personals/familiars que per inexactituds fàctiques; també, Blanche Barrow segueix enfrontant accions legals derivades de l'incident Joplin, so her ditzy, non-moll non-participation there was emphasized. Els números de pàgina en les notes es refereixen a l'edició de butxaca de 1968.
- ↑ Guinn, Jeff (2009). Go Down Together: The True, Untold Story of Bonnie and Clyde. Nova York: Simon & Schuster. ISBN 1-4165-5706-7. p 174-176