El boscatge és un paisatge compost per petites parcel·les irregulars (terres de cultiu i prats), també anomenats bardisses, separades entre si per tanques vives, murets i terraplens, així com també per arbres que sovint voregen els camins.[1]
Es diu boscatge d'una regió rural on els camps conreats i els prats són tancats per aixecades que porten tanques i boscs menuts, i les alineacions més o menys contínues d'arbres i arbustos salvatges o fruiters. Aquesta vegetació alta d'1 a 20 metres marca generalment els límits de parcel·les que són de mides desiguals i de formes diferents. Paisatge agrari identitari, l'hàbitat de boscatge hi és sovint dispers sota formes de granges i de caseries. Formes de boscatge s'han desenvolupat sota diferents latituds i èpoques.
El boscatge és típic de les regions atlàntiques d'Europa com França (Normandia, Bretanya, Vendée i Bolonyès), Irlanda, Anglaterra i Espanya (Galícia, Astúries, Cantàbria i País Basc). Es troba també en àmplies regions de l'interior de França (Occitània) com ara parts de Borgonya i part de les regions muntanyoses del Massís central, dels Alps i del Pirineu.