El boudinage (del francès boudin, botifarra) és una estructura geològica menor d'origen tectònic que generalment presenta aspecte de salsitxes delimitades per lligats en la seva forma transversal —pot presentar-se, de vegades, en forma rectangular, lenticular o d'altres—, cadascuna de les quals s'anomena boudin.[1] Es forma quan un cos tabular competent, més rígid que la roca que l'envolta, es deforma per estirament o aixafament, adaptant-se la roca més plàstica al contorn deformat.[2] Poden formar-se a roques sedimentàries, ígnies o metamòrfiques, sempre que es donin les condicions d'estirament i diferència de ductilitat entre capes. En el procés de la deformació per aixafament es donen engruiximents i aprimaments locals, arribant a poder-se dividir les capes.[2] En els casos d'estirament a zones de cisalla poden donar-se morfologies en «S», en forma de fitxes de dòmino, i d'altres.[3]