Boulevard Solitude

Boulevard Solitude

Forma musical	òpera
Compositor	Hans Werner Henze
Llibretista	Grete Weil
Llengua original	alemany
Basat en	guió dramàtic escrit per Walter Jockisch, al seu torn una adaptació moderna de la coneguda novel·la Manon Lescaut de l'Abat Prévost (Antoine François Prévost )
Creació	1951
Parts	un (set escenes)
Lloc de la narració	París
Època d'ambientació	postguerra de la Segona Guerra Mundial
Personatges	A cigarette boy (en) , A prostitute (en) , Manon Lescaut (en) , Two drug addicts (en) , Armand des Grieux (en) , Francis (en) , Lilaque (en) , Servant to Lilaque (en) , Lescaut (en) , Lilaque (en) , Un fumeur danseur (fr) i Mendiants, prostituées, policiers, voyageurs, étudiants, vendeurs de journaux. (fr)
Estrena
Estrena	7 de febrer de 1952
Escenari	Landestheater de Hannover,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	2007 (estrena a Espanya) Manon Lescaut (contralt) Armand des Grieux, un estudiant (tenor líric) Lescaut, germà de Manon (baríton) Francis, amic d'Armand (baríton) Lilaque pare, un ric i vell cavaller (tenor còmic) Lilaque fill (baríton) Una prostituta, ballarina Criat de Lilaque fill (mim) Dos drogaddictes, ballarins Un cigarrer, ballarí

Boulevard Solitude és una òpera en un acte i set escenes que va ser composta l'any 1951 per Hans Werner Henze a partir d'un llibret alemany de Grete Weil, basat en el guió dramàtic escrit per Walter Jockisch, al seu torn una adaptació moderna de la coneguda novel·la Manon Lescaut de l'Abat Prévost. Henze es va interessar per la història després de veure la pel·lícula Manon (1949) d'Henri-Georges Clouzot, guanyadora del Lleó d'Or del Festival de Venècia de 1949.

L'estrena va tenir lloc el 17 de febrer de 1952 al Landestheater de la ciutat alemanya de Hannover.

Es tracta de la primera obra de Henze que va tenir un autèntic impacte. L'òpera destaca per la punyent influència del jazz i de la música popular parisenca, el que va constituir una novetat, en haver estat Henze associat fins llavors amb el dodecafonisme. L'obra evoca de forma contemporània, l'arxiconeguda història de Manon Lescaut, que anteriorment ja havia estat adaptada a l'òpera almenys en tres ocasions: per Auber, per Massenet i per Puccini.

Tot i que no pot considerar-se que forma part del repertori habitual, Boulevard Solitude continua representant-se i és popular entre el públic.