 Ninot de la Bubota a la Falla infantil Tio Pep de València de l'any 2021.  | |
| Tipus | entitat mitològica fantasma |
|---|---|
| Origen | Mallorca i País Valencià |
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Altres | |
| Domini | cementiri |
Segons la mitologia mallorquina, una bubota és un fantasma que ronda les cruïlles i cementeris de l'illa de Mallorca per espantar els vius.[1] Les bubotes, presentes també a la mitologia valenciana, tenen l'aparença de persones incorpòries i semitransparents cobertes totalment per grans llençols blancs que els tapen el cap i els braços.[2] Al País Valencià, aquests éssers reben un gran nombre de denominacions locals a més de bubota: bumbota, bumberota, mumorota, marmota, muserota, mumaranta, etc.[3] Normalment romanen invisibles, aturades en punts concrets però quan es mouen per espantar algú, ho fan levitant per l'aire deixant un rastre que produeix calfreds en els éssers vius.[2][4]
Mossèn Alcover recollí rondalles a les quals apareixen bubotes, com ara La bubota blanca de Consell, en la qual un llaurador poruc i ingenu és enganat per tres joves un dels quals es disfressa de bubota amb una camisa blanca de dona i tapant-se la cara amb estopa.[5]
Diuen a Andratx que hi ha bubotes de molts tipus, encara que les més conegudes i temudes són les que passegen pels cementiris. També n'hi ha però que volten pels paratges que hi ha al voltant de les viles, les que volten per carrers concrets de ciutats o pobles i les que romanen tancades a les cases.
També es contaven històries de contrabandistes que durant el temps de la postguerra espanyola feien pactes amb les bubotes per tal que foragitassin possibles guàrdies que els estassin empaitant o parant una emboscada.[6] D'aquesta manera els contrabandistes podien continuar amb les seves activitats d'estraperlo sense por de perdre el sac o d'esser detinguts. Les bubotes que s'avenien a fer aquest tipus de pactes, rebien el nom de Bubotes de Contraban i avui dia són molt difícils de veure, atès que els contrabandistes que coneixien on trobar-les ja fa temps que no hi són. De tota manera aquest tipus de bubotes van ser freqüentment suplantades per persones que a canvi d'una part del guany que treia el contrabandista, acceptaven disfressar-se de fantasmes per tal de realitzar amb més o menys encert la tasca de les bubotes autèntiques.
El Bubú,[7] també conegut a altres indrets de les Balears com a Bubota Negra, és representat als infants com un ninot tot negre per tal de fer-los por.[8]
- ↑ «Bubota». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Menzel, Elke. Mallorca Märchen, Mythen und Magie (en alemany). Reisebuch, 2014. ISBN 978-1505324365.
- ↑ Labrado, Víctor. «La bubota». A: Llegendes valencianes : criatures mítiques de la tradició oral. Alzira: Bromera, 2007, p. 73. ISBN 978-84-9824-156-3.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bubota». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Alcover, Antoni Maria. «Sa bubota blanca». A: Aplech de Rondayes Mallorquines d'en Jordi des Recó. Barcelona: Pere Josep Alcover, 1924, p. 174-175.
- ↑ «Tomàs Mut presenta a Bunyola ‘Al·lots, avui hi ha festa!’, una història del contraban a Mallorca». Es Castellet, 24-11-2017. Arxivat de l'original el 2018-10-07 [Consulta: 7 octubre 2018]. Arxivat 2018-10-07 a Wayback Machine.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bubú». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Martín y Sánchez, Manuel Martín. Seres míticos y personajes fantásticos españoles (en castellà). EDAF, 2002, p. 414. ISBN 9788441410534.