Back বুদাই Assamese Hotei AST বুদাই Bengali/Bangla Hotei Breton Hotei Czech Budai (Buddha) German Budai English Hotei Spanish Budai Estonian Hotei Basque
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle IX  | ||
| Mort | 916 Yuelin Temple (RP Xina) (en)  | ||
| Religió | Budisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòsof, poeta, bhikkhu | ||
| Iconografia | Zudabukuro (en) | ||
Budai (en xinès i japonès: 布袋, pronunciat Bùdài i Hotei, respectivament) és un monjo xinès semihistòric que es venera com a Buda Maitreya al Budisme Chan. També va ser introduït al Panteó Budista Japonès.[1]
Hauria viscut al voltant del segle x al regne de Wuyue. El seu nom significa literalment «sac de tela», i fa referència a la bossa amb què sovint se'l representa mentre vaga sense rumb. La seva naturalesa alegre, personalitat divertida i estil de vida excèntric el distingeixen de la majoria de mestres o figures budistes. Gairebé sempre se'l mostra somrient o rient, d'aquí el seu sobrenom en xinès, el «Buda somrient».[2][3] Com que tradicionalment se'l representa com un home gras, també se'l denomina «Buda gras», especialment al món occidental.[4]
Les principals proves textuals que parlen de Budai es troben en una col·lecció de biografies de monjos budistes Zen conegudes com La transmissió de la làmpada.[5]
Al món occidental, Budai sovint es confon amb el mateix Gautama Buddha.[5]
- ↑ Leighton, Taigen Dan. Bodhisattva Archetypes: Classic Buddhist Guides to Awakening and Their Modern Expression. Nova York: Penguin Arkana, 1998, p. 260–261. ISBN 0140195564. OCLC 37211178.
- ↑ Cook, Francis Dojun. How to Raise an Ox. Foundation for the Preservation of the Mahayana Tradition, p. 166 nota 76. ISBN 9780861713172.
- ↑ «The Laughing Buddha». Religionfacts.com. Arxivat de l'original el 2012-01-06. [Consulta: 26 desembre 2011].
- ↑ Peterson, Christopher «When Did the Buddha Become Fat?» (en anglès). Psychology Today, 17-07-2012.
- ↑ 5,0 5,1 Chapin, H. B.. The Chan Master Pu-tai. 53. Journal of the American Oriental Society, 1933, p. 47-52. DOI 10.2307/593188.