Secció sagital mitja de l'encèfal (continuada caudalment amb 9: medul·la espinal). Un contorn blau assenyala el sistema ventricular. 1. Cervell: 2. Telencèfal, 3. Diencèfal. | |
Detalls | |
---|---|
Llatí | Medulla oblongata |
Part de | Tronc de l'encèfal |
Identificadors | |
MeSH | A08.186.211.132.810.406 |
NeuroNames | hier-695 |
NeuroLex ID | Medulla oblongata |
TA | A14.1.03.003 |
FMA | 62004 : multiaxial – jeràrquic |
Recursos externs | |
Gray | p.767 |
EB Online | science/medulla-oblongata i science/medulla-anatomy |
Termes anatòmics de neuroanatomia |
El bulb raquidi o medul·la oblonga és una estructura del romboencèfal, una vesícula primitiva del sistema nerviós central, situada per sobre de la medul·la espinal i que és pràcticament la continuació d'aquesta.[1] És el més baix dels tres segments del tronc de l'encèfal, situant-se entre la protuberància anular i la medul·la espinal. Es distingeix bastant bé el seu límit anatòmic respecte la protuberància, observant el solc bulboprotuberancial en la cara anterior.
El bulb raquidi és una estructura molt resistent que sovint pot continuar activa per a assegurar les funcions vitals per a la supervivència (batecs del cor i respiració) fins i tot quan hi ha una aturada total del cervell, com pot ocórrer per exemple en un coma etílic. De vegades però, en el cas d'un coma etílic amb prou ingesta d'alcohol, ni tan sols el bulb és capaç de mantenir la respiració, cosa que pot causar la mort.[1]
Controla automàticament les funcions vitals i transmet estímuls sensorials des de la medul·la espinal al cervell. En cas de lesió, causa la mort immediata per aturada cardíaca o parada respiratòria.