|
No s'ha de confondre amb Bultaco Sherpa N o Bultaco Sherpa S. |
 Bultaco Sherpa T 350 de 1973  | |
| Classe | Trial |
|---|---|
| Fabricant | Bultaco |
| Producció | 1964-1985 |
| Relacionades | Tirón, Chispa, Lobito T |
| Similars | Alpina |
| Configuració | |
| Motor | Monocilíndric 2T refrigerat per aire |
| Transmissió | Per cadena |
| Suspensió | Forquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr) |
| Frens | Tambor (dv i dr) |
| Cronologia | |
← Sherpa N (1960-1965) | |
La Bultaco Sherpa T fou un model de motocicleta de trial fabricat per Bultaco entre 1964 i 1985, època durant la qual fou una de les millors motocicletes d'aquesta modalitat (en forta competència amb les també catalanes Montesa Cota i OSSA MAR)[1][2] i assolí un gran prestigi internacional.[3] Les seves característiques principals eren el motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire (inicialment de 250 i més tard de 350 cc, a banda de les versions juvenils de 74 i 125 cc), bastidor de simple bressol (tret dels versions de 74 i 125 cc, en què era doble), frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.[4] Seguint la filosofia de Bultaco,[5] la moto es venia amb tots els avenços tècnics que havien provat en competició els pilots oficials de la marca, amb la qual cosa qualsevol afeccionat podia adquirir a la botiga una motocicleta capaç de guanyar, sense cap retoc, el Campionat del Món.
Creada amb la col·laboració del millor pilot de trial del moment, el nord-irlandès Sammy Miller, la Sherpa T fou una moto revolucionària que representà un punt d'inflexió dins la història del trial, ja que el fet d'adoptar un motor de dos temps li atorgava una agilitat de resposta i una lleugeresa que contribuí a fer evolucionar ràpidament aquest esport, arraconant per sempre més les motocicletes britàniques amb motor de quatre temps que havien dominat la disciplina fins aleshores.[6] Des del mateix moment de la seva estrena oficial en competició, als Sis Dies d'Escòcia de 1965, la innovadora Bultaco aconseguí nombrosos èxits arreu del món, arribant a guanyar campionats estatals, proves internacionals i campionats mundials sense interrupció fins que els problemes de l'empresa, a començaments de la dècada de 1980, la feren desaparèixer d'escena.
Amb la Sherpa T s'acabà també l'època daurada del trial, la que abasta les dècades de 1960 i 1970, quan aquest esport s'expandí i assolí gran popularitat a Europa i Nord-amèrica[7] en gran manera gràcies a aquesta moto i als èxits aconseguits pels seus famosos usuaris: Sammy Miller, Malcolm Rathmell, Martin Lampkin, Yrjö Vesterinen, Bernie Schreiber, Charles Coutard, Manuel Soler o Toni Gorgot, per citar-ne els més reeixits.
- ↑ Hailwood, Mike; Walker, Murray; Smith, Jeff; Currie, Bob; Puig Bultó, Oriol. «Preparación de la máquina». A: Motos. Carreras de velocidad. Moto-Cross. Trial (en castellà). Barcelona: Editorial Hispano Europea, 1975, p. 364. ISBN 84-255-0245-4.
- ↑ Vignati, Alejandro. «Trial». A: Motociclismo (en castellà). Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1972, p. 39-40. ISBN 84-01-70016-7.
- ↑ «The most prized» (en anglès). bultaco.es. Arxivat de l'original el 7 de gener 2012. [Consulta: 25 novembre 2011].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadespdf - ↑ Herreros 1998: «1945: Cataluña» p. 95
- ↑ King, Max; Farley, Gordon; Andrews, Mick. «La motocicleta de trial y sus características». A: Motociclismo. Jinetes del trial (en castellà). Traducció: Manuel Vázquez. Barcelona: Plaza & Janés, 1974, p. 42. DL B 4523-1974. ISBN 84-01-80108-7.
- ↑ «Sammy Miller. Nine-time ISDT gold medal winner; British trials champion 11» (en anglès). motorcyclemuseum.org. [Consulta: 25 novembre 2011].