Bury My Heart at Wounded Knee

Bury My Heart at Wounded Knee

Tipus	obra escrita
Fitxa
Autor	Dee Brown
Llengua	anglès
Publicació	Nova York, Estats Units, 1970
Editor	Holt, Rinehart & Winston
Dades i xifres
Tema	Amerindis dels Estats Units
Gènere	Història,
Nombre de pàgines	487
Altres
ISBN	0-03-085322-2

Bury My Heart at Wounded Knee (literalment en català "Enterreu el meu cor a Wounded Knee") és un llibre d'assaig històric sobre els amerindis dels Estats Units del segle xix escrit per Dee Brown. En el llibre s'hi descriu el desplaçament que van patir les diverses ètnies ameríndies a través de reubicacions forçoses i els guerres empreses contra ells pel govern federal dels Estats Units. Va ser publicat per primer cop el 1970 i ha estat revisat moltes vegades, malgrat la qual cosa ha estat molt criticat pels estudiosos. Pel fet que fou publicat en el moment d'augment de l'activisme dels amerindis a mans de l'American Indian Movement esdevingué un best-seller i ha estat traduït a 17 idiomes.

El títol està pres de la frase final d'"American Names", poema del segle XX escrit per Stephen Vincent Benét, però que no tractat pas sobre les guerres índies. La cita completa: "Jo no hi seré / m'aixecaré i passaré / enterreu el meu cor a Wounded Knee", apareix al principi del llibre de Brown. Encara que el poema de Benét no tracta de la difícil situació dels nadius americans, Wounded Knee (un poble situat en una reserva sioux de Dakota del Sud) va ser el lloc de l'última gran confrontació entre l'Exèrcit dels EUA i els amerindis dels Estats Units. L'esdeveniment és conegut com la Massacre de Wounded Knee, en la que hi van morir més de 150 homes, dones i nens sioux, en gran part desarmats.