![]() ![]() | |
Tipus | obra escultòrica i troballa arqueològica ![]() |
---|---|
Creador | Tutmose (escultor), atribuït ![]() |
Creació | 1353 aC ↔ 1336 aC |
Data de descobriment o invenció | 6 desembre 1912 ![]() |
Lloc de descobriment | Al-Amārna ![]() |
Mètode de fabricació | policromia ![]() |
Període | Imperi Nou d'Egipte ![]() |
Gènere | bust ![]() |
Moviment | art de l'antic Egipte ![]() |
Material | pedra calcària estuc quars (iris) ![]() |
Mida | 24,5 (![]() ![]() |
Pes | 20 kg ![]() |
Propietat de | Henri James Simon (–1920) Stiftung Preußischer Kulturbesitz Museu Egipci de Berlín Estat Lliure de Prússia (1920–) ![]() |
Localització | |
Col·lecció | Museu Egipci de Berlín (Berlín-Mitte) Neues Museum (Berlín-Mitte) Museu Egipci de Berlín (Berlín-Mitte) ![]() |
Catalogació | |
Número d'inventari | ÄM 21300 ![]() |
El Bust de Nefertiti és un bust de pedra calcària, pintat, que representa Nefertiti, la Gran Esposa Reial del faraó egipci Akhenaton. És una de les obres més copiades de l'antic Egipte i a causa d'aquesta obra, Nefertiti s'ha convertit en una de les dones més famoses del món antic, i una icona de la bellesa femenina. Es creu que el treball es va elaborar l'any 1345 abans de Crist per l'escultor Thutmosis.
Un equip d'arqueòlegs alemanys dirigits per Ludwig Borchardt va descobrir el bust de Nefertiti l'any 1912 al taller de Thutmosis a Al-Amārna, Egipte. S'ha mantingut en diversos llocs a Alemanya des del seu descobriment, com ara a una mina de sal a Merkers-Kieselbach, el Museu de Dahlem (llavors a Berlín Oest), el Museu Egipci del Charlottenburg i a l'Altes Museum. Actualment es troba en exhibició en el recentment restaurat i reobert Neues Museum a Berlín, on es mostrava abans de la Segona Guerra Mundial.
El bust de Nefertiti s'ha convertit en un símbol cultural de Berlín, Alemanya, així com de l'antic Egipte. També ha estat objecte d'una intensa discussió entre Egipte i Alemanya sobre les demandes egípcies per a la seva repatriació. També hi ha hagut controvèrsies sobre l'exposició artística cos de Nerfertiti i també per les acusacions sobre la seva autenticitat.[1]