![]() ![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Ettore Scola ![]() |
Protagonistes | Stefania Sandrelli Vittorio Gassman Nino Manfredi Stefano Satta Flores Aldo Fabrizi Giovanna Ralli Elena Fabrizi Luciano Bonanni Fiammetta Baralla Mike Bongiorno Armando Curcio Marcella Michelangeli Ugo Gregoretti Isa Barzizza Marcello Mastroianni Federico Fellini Vittorio de Sica Carla Mancini Guidarino Guidi Lorenzo Piani ![]() |
Producció | Pio Angeletti ![]() |
Dissenyador de producció | Luciano Ricceri ![]() |
Guió | Age & Scarpelli, Ettore Scola, Agenore Incrocci i Furio Scarpelli ![]() |
Música | Armando Trovaioli ![]() |
Fotografia | Claudio Cirillo ![]() |
Muntatge | Raimondo Crociani ![]() |
Vestuari | Luciano Ricceri ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia ![]() |
Estrena | 1974 ![]() |
Durada | 118 min ![]() |
Idioma original | italià ![]() |
Rodatge | Roma ![]() |
Color | en color ![]() |
Recaptació | 29.371.350 $ ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia i drama ![]() |
Lloc de la narració | Roma ![]() |
Premis i nominacions | |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
C'eravamo tanto amati (en italià Ens havíem estimat tant) és una pel·lícula de comèdia del 1974, dirigida per Ettore Scola i protagonitzada per Vittorio Gassman, Nino Manfredi, Stefania Sandrelli, Stefano Satta Flores, Giovanna Ralli i Aldo Fabrizi. Considerada l'obra mestra de Scola, sanciona l'entrada del director a la nòmina dels cineastes italians més grans de tots els temps.[1][2]A mig camí entre la comèdia italiana i el cinema compromès socialment, la pel·lícula també ret homenatge a altres gèneres cinematogràfics, en virtut de la trama que recorre uns 30 anys d'història italiana, i sobretot a través d'una sèrie d'informes fílmics en honor de Vittorio De Sica, Federico Fellini, Michelangelo Antonioni, Roberto Rossellini i Alain Resnais.
La pel·lícula va guanyar nombrosos premis, incloent el Gran Premi del Festival Internacional de Cinema de Moscou, un premi César a la millor pel·lícula estrangera, tres Nastro d'Argento, la Grolla d'Oro de Saint Vincent.[1] La pel·lícula es va incloure posteriorment a la llista 100 film italiani da salvare.[3][4][5][6]
La pel·lícula està dedicada a Vittorio De Sica, que va morir durant la realització.