Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Capra pyrenaica pyrenaica | |
---|---|
Període | |
Estat de conservació | |
Extint | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Artiodactyla |
Família | Bovidae |
Gènere | Capra |
Espècie | Capra pyrenaica |
Subespècie | Capra pyrenaica pyrenaica Schinz, 1838 |
La cabra pirinenca (Capra pyrenaica pyrenaica), popularment anomenada herc (segons el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i el diccionari d'Enciclopèdia Catalana, erc (segons el Diccionari català-valencià-balear) o herc del Pirineu, és una subespècie de cabra hispànica, actualment extinta.[1] El 5 de gener del 2000 en morí el darrer exemplar, Cèlia, que vivia als Pirineus. Aquesta subespècie de cabra ibèrica estava en perill d'extinció des de començament del segle xx, a causa principalment de l'excessiva pressió cinegètica.
Es tracta de la segona subespècie de cabra ibèrica extinta directament per l'acció humana després que el "Mueyu" (Capra pyrenaica lusitanica), una altra varietat portuguesa, fos extinta el 1892. El seu pelatge més llarg i espès a l'hivern i la major grossària de la base de les banyes, tant als mascles com les femelles, la diferenciaven d'altres varietats ibèriques. El banyam o cornamenta de l'herc dels Pirineus era també la més llarga de les quatre subespècies que han habitat la península Ibèrica. El poeta Jacint Verdaguer la descrigué molt bé a la llibreta de notes d'excursió del 1882 al full 88v: 'L'herc hircus. Se troba en les muntanyes d'Espot. És més gros que un anoll vedell, i té les banyes amples com los braços, no ramoses.' Jacint Verdaguer va fer aparèixer també l'animal a L'Estany de Montcortés, aplegat a Rondalles: 'corrent darrere un herc, lo comte de Pallars muntat en son corser'.