Cacera infernal

La Cacera infernal o Cacera salvatge és un mite europeu que implica un grup sobrenatural de caçadors en una persecució salvatge. Els caçadors poden ser elfs, fades o espectres. El líder de la caçera és sovint una figura associada amb Odin (o altres deformacions d'el mateix déu, com el Wuodan alemannic del Wuotis Heer de Suïssa Central, Suàbia, etc.). El líder també pot ser encarnat per algun personatge de rellevància històrica, com Teodoric el Gran, Valdemar Atterdag, el Comte Arnau, Herodes, Caín, Gabriel, el Diable, o un esperit o ànima perduda qualsevol, tant home com dona.^[1]

Es creia que veure la Cacera infernal presagiava algun tipus de catàtrofe, com la guerra o la pesta o, en el millor dels casos, la mort del qui la presenciava.^[2] Les persones es topaven amb la Cacera també podien ser segrestades i conduïdes a l'inframón o al regne de les fades.^[3] En alguns casos, també es creia que les ànimes de les persones podien ser robades durant el seu son per unir-se a la cavalcada.^[4]

El concepte va ser desenvolupat a partir de la mitologia comparada per Jacob Grimm al Deutsche Mythologie (1835). La va considerar una tradició pagana germànica, que havia sobreviscut al llarg dels temps, però es troben mites comparables a tota, Europa del Nord, Occidental i Central.^[5] Grimm va popularitzar el terme Wilde Jagd ("Cacera salvatge") per a descriure el fenomen.