Cadejo

Cadejo

Tipus	criatura llegendària
Origen	Costa Rica
Altres
Color	blanc i negre

El Cadejo (anomenat Cadejos a Costa Rica), a la narrativa folklòrica de Mesoamèrica, és un gos espectral de grans dimensions, ulls brillants, que arrossega cadenes, i que durant les nits apareix en llocs solitaris per cuidar o turmentar els borratxos, sent molt coneguda la seva llegenda a les zones rurals i fins i tot urbanes de Mèxic i Centreamèrica.^[1][2] A diverses regions de Centreamèrica la llegenda parla de dos cadejos, un blanc (benigne i protector), i un altre negre (monstruós i malvat). A Costa Rica el Cadejos és un de sol, de color negre i, encara que monstruós, generalment és inofensiu.

Encara que la paraula «cadejo» per designar aquest ésser és d'origen castellà, les arrels mitològiques del Cadejo es troben principalment en la mitologia maia i en les tradicions xamanístiques dels pobles nahues de Mesoamèrica, on són freqüents els mites aborígens sobre xamans i nahuals que poden prendre la forma d'animals per exercir les seves funcions religioses i funeràries, rituals en què s'utilitzaven ornaments de jade, pells d'animals, plomes d'aus i màscares.^[3][4] Entre els mesoamericans, el gos exercia la funció de company dels morts en el viatge al més enllà.^[5] La llegenda és, doncs, producte del mestissatge, i alhora és el vestigi d'una antiga creença que suposa que tot humà posseeix un animal de companyia. Aquest mític animal és el doble de l'home, de manera que la malaltia o la mort del primer comporten la malaltia o la mort del segon. Actualment, es pot establir una comparació amb el pensament religiós occidental, que expressa que l'home té un àngel guardià que el protegeix dels perills.^[6]

La llegenda del Cadejos ha trobat ressò en la literatura i la cultura popular dels pobles centreamericans, i s'ha associat, de forma paral·lela, a moltes altres llegendes sobre gossos monstruosos i espectrals arreu del món.