Formació d'una cadena de blocs. La cadena major (negra) es forma de la sèrie més llarga de blocs, amb origen el bloc de gènesi (verd). Existeixen blocs orfes (violeta) fora de la cadena major.Satoshi Nakamoto
Una cadena de blocs (anglès: blockchain), també coneguda per les sigles BC, és una base de dades distribuïda, formada per cadenes dissenyades per evitar-ne la modificació un cop que una dada ha estat publicada; emprant un segellat de temps confiable i enllaçant a un bloc anterior.[1][2][3][4][5][6][7] Per aquesta raó, és especialment adequada per emmagatzemar de forma creixent dades ordenades en el temps i sense possibilitat de modificació ni revisió. Les dades emmagatzemades en la cadena de blocs normalment solen ser transaccions (Ex. financeres); per això, és freqüent anomenar a les dades, transaccions. No obstant, no és necessari que ho siguin. Realment podríem considerar que el que es registren són canvis atòmics de l'estat del sistema. Per exemple, una cadena de blocs pot ser usada per estampillar documents i securitzar-los enfront d'alteracions. La tècnica ja es va aplicar l'any 2000 amb el naixement de la xarxa Freenet, i el terme fou emprat el 2009 per Bitcoin.[8]
Aquesta tecnologia serveix per a solucionar el problema de la confiança mitjançant la cooperació per a aconseguir objectius comuns. Utilitza matemàtiques avançades, criptografia, llenguatges de programació i la tecnologia de llibre de comptabilitat distribuïda (un tipus de computació).[9]
↑Trottier, Leo. «original-bitcoin» (self-published code collection). github, 18-06-2016. «This is a historical repository of Satoshi Nakamoto's original bit coin sourcecode»
↑«Blockchain». [Consulta: 19 març 2016]. «Based on the Bitcoin protocol, the blockchain database is shared by all nodes participating in a system.»