L'Estat de Cài (xinès tradicional: 蔡國, xinès simplificat: 蔡國, pinyin: Càiguó, Wade-Giles: Ts'ai Kuo) fou un estat xinès durant la Dinastia Zhōu (1122–256 aC), prominent en el període de Primaveres i Tardors (770-476 aC) abans de ser extingit a principis del període dels Regnes Combatents (475-221 aC).