Guerres romano-otomanes | |||
---|---|---|---|
Mehmet entrant a Constantinoble, pintura de Fausto Zonaro (1854-1929) | |||
Tipus | setge, batalla i conquesta | ||
Data | 7 d'abril al 29 de maig del 1453 | ||
Coordenades | 41° 01′ 48″ N, 28° 56′ 06″ E / 41.03°N,28.935°E | ||
Lloc | Constantinoble | ||
Estat | Imperi Romà d'Orient | ||
Resultat | Victòria otomana | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
|
La caiguda de Constantinoble (grec medieval: Ἅλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως, Àlossis tis Konstandinupóleos; turc otomà: فتح قسطنطينيه, Fetih Ḳosṭanṭīniyye, ‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,[nota 1] per l'exèrcit del soldà otomà Mehmet II entre el 6 d'abril i el 29 de maig del 1453. La caiguda de la ciutat en mans dels turcs constituí el punt final de l'Imperi Romà.
Al principi del segle xv, l'expansió otomana a Anatòlia i els Balcans havia reduït l'Imperi Romà d'Orient a qualques territoris sense continuïtat geogràfica centrats en Morea, Tessalònica i Constantinoble, juntament amb algunes illes del mar Egeu i el mar de Màrmara. Les guerres constants de les dècades anteriors havien exhaurit el capital econòmic i demogràfic de l'imperi, l'exèrcit del qual amb prou feines arribava als 5.000 homes.[1]
Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país: l'Imperi Romà d'Orient, que antigament s'estenia des de Pèrsia fins als Alps, i també pels deserts d'Àsia, havia quedat reduït al clos de les muralles de la ciutat, encerclada per la força de la nova nació turca. Constantí XI Paleòleg, darrer emperador romà, intueix el perill que Constantinoble, ciutat de cultura europea mil·lenària, caigui davant la supremacia militar de la jove nació turca. Mehmet II, soldà dels turcs, la cobeja.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/>
corresponent.