El calotip (del grec καλός, bell i τύπος, impressió), o calotípia i talbotípia, és un mètode fotogràfic creat a Anglaterra per William Fox Talbot[1] a la dècada dels anys trenta del segle xix.[2] Aquest mètode es basa en un paper[3] sensibilitzat amb nitrat d'argent i àcid gàl·lic que després de ser exposat a la llum era posteriorment revelat amb ambdues substàncies químiques i fixat amb hiposulfit. És conegut també amb el nom de talbotip.
Encara que Talbot no va aconseguir passar a la història com el pare de la fotografia, sí que ho va fer com l'inventor del procés negatiu-positiu, que és el que finalment arribaria fins als nostres dies i que, en definitiva, un cop perfeccionat convenientment, va suposar la base de la fotografia contemporània.[4]