Camps de refugiats palestins

Els camps de refugiats palestins es van crear després de la Nakba i la guerra araboisraeliana de 1948 per acollir als centenars de milers de refugiats palestins que van ser expulsats o van fugir de les seves llars davant l'avanç de l'exèrcit israelià. La Resolució 194 de l'Assemblea General de les Nacions Unides estableix el dret dels palestins a tornar a la seva pàtria si desitgen "viure en pau amb els seus veïns".

L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA en les seves sigles angleses) defineix a un refugiat palestí com a:

"persones la residència habitual de les quals estava a Palestina durant el període comprès entre l'1 de juny de 1946 i el 15 de maig de 1948, i que van perdre tant les seves llars com els seus mitjans de vida arran del conflicte de 1948."^[1]

En el context del conflicte araboisraelià, aquells refugiats jueus que van fugir o van ser expulsats durant el èxode jueu de països àrabs i musulmans van ser ressituats inicialment en campaments de refugiats coneguts com a campaments d'immigrants, Ma'abarot o ciutats en desenvolupament, després de la qual cosa molts van ser absorbits per la societat israeliana. En canvi, molts dels refugiats palestins segueixen vivint avui dia en campaments de refugiats, mentre que altres han estat absorbits per la societat jordana o resideixen a l'Estat de Palestina.