Canal del Migdia|
|
| Tipus | canal amb elevacion (oc)   |
|---|
| Part de | canal dels dos Mars |
|---|
|
| Cota inicial | 130 m |
|---|
|
| Entitat territorial administrativa | Tolosa (França), Ramonvila e Sent Anha (França), Ausevila Tolosana (França), Castanet Tolosan (França), Pujabon (França), Pontpertusat (França), Dèime (França), Dònevila (França), Montgiscard (França), Aigasvivas (França), Montesquiu de Lauragués (França), Vièlhavinha (França), Sent Roma (França), Gardog (França), Renevila (França), Avinhonet de Lauragués (França), Montferrand (França), La Bastida d'Anjau (França), Mas Santas Puèlas (França), Castellnou d'Arri (França), Sant Martin la Landa (França), Las Bòrdas (França), Puègsiuran (França), Vilapinta (França), Bram (França), Alzona (França), Montreal (França), Santa Aulària (França), Vilaseca-Landa (França), Caus e Sausens (França), Pesens (França), Carcassona (França), Vilamostausson (França), Vilalièr (França), Viladubèrt (França), Trebes (França), Marselheta (França), Blomac (França), Puèg-eric (França), La Redòrta (França), Asilha (França), Omps (França), Olonzac (França), Argens de Menerbés (França), Robian (França), Parasan (França), Ventenac Riba d'Aude (França), Sant Nazari (França), Ginestars (França), Mirapeisset (França), Salèlas d'Aude (França), Auvelhan (França), Argelièrs (França), Crusi (França), Cranta (França), Capestanh (França), Pòlhas (França), Niça d'Ausseruna (França), Colombièrs (França), Besiers (França), Vilanòva de Besièrs (França), Cèrç (França), Portiranhas (França), Viàs (França), Agde (França) i Marcilhan (França) |
|
|
| Localització | Marcilhan |
|---|
|
|
| Entitat territorial administrativa | Erau (França) |
|
|
| Localització | Seta |
|---|
| Desembocadura | Estany de Thau |
|---|
|
| Connecta amb | Estany de Thau
embracament de la Novèla (oc)
Port de l'Embouchure |
|---|
| Afluents | |
|---|
|
| Altitud | 193 m
0 m |
|---|
| Resclosa | 91 |
|---|
| Dimensió | 241 ( ) km
|
|---|
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 1.172 ha
zona tampó: 2.014 ha |
|---|
| Superfície de conca hidrogràfica | 1.172 ha |
|---|
| Desnivell | 190 |
|---|
|
|
|
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord |
|---|
| Data | 1996 (20a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iv) i (vi) |
|---|
| Identificador | 770 |
|---|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Construcció | 1667-1681 |
|---|
|
El canal del Migdia (en occità Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Miègjorn; en francès canal du Midi) és un canal navegable francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani. Juntament amb el canal lateral de la Garona proveeix d'una via navegable interior des de l'Atlàntic fins a la Mediterrània. Va ser allargat amb el canal del Roine a Seta, i tot el conjunt en un principi tenia el nom de canal reial del Llenguadoc. Els revolucionaris el 1789 li van canviar el nom per l'actual Midi (Migidia). Fou considerat pels contemporanis com l'obra més important del segle xvii.
En sentit estricte el canal del Migdia designa la part que va de Tolosa al Mediterrani, de tot el conjunt del canal dels dos Mars, conjunt de vies navegables que permeten la unió del Mediterrani i l'Atlàntic: el canal, la Garona i el canal lateral de la Garona, construït a l'estuari de la Gironda des de Bordeus.
Fou el comerç de blat que va motivar la construcció, entre 1666 i 1681, en el regnat de Lluís XIV, sota la supervisió de Pierre-Paul Riquet, cosa que el fa el canal més antic d'Europa en funcionament. Es tracta d'una obra complexa i enginyosa, per aconseguir l'aigua, Riquet, va canalitzar-la des de la Muntanya Negra fins al Pas de Naurosa, el punt més elevat del recorregut i també el canvi de vessants del canal.
El 1996 fou classificat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat en la 20 sessió de la UNESCO.
