![]() |
Per a altres significats, vegeu «espelma». |
Tipus | unitat bàsica del SI, unitat base de UCUM i unit of luminous intensity (en) ![]() ![]() |
---|---|
Sistema d'unitats | Unitat base del SI |
Unitat de | Intensitat lluminosa |
Caràcter Unicode | ㏅ ![]() |
Símbol | cd |
Epònim | espelma ![]() |
Conversions d'unitats | |
A unitats del SI | 1 cd ![]() |
La candela (símbol: cd) o bugia nova[1] és una de les set unitats bàsiques del Sistema Internacional d'Unitats (SI). Mesura la intensitat lluminosa; és a dir, la potència emesa per una font de llum en una direcció donada, basada en la funció de lluminositat (un model estandarditzat de la sensibilitat de l'ull humà a diferents longituds d'ona).[2][3] Una espelma, per exemple, produeix una intensitat lluminosa d'aproximadament 1 cd.
Tal com passa amb altres unitats del Sistema Internacional d'Unitats, la definició de candela prové de la descripció d'un procés físic. En aquest cas, el procés físic té com a resultat 1 cd d'intensitat lluminosa. La candela va ser definida a la 16a Conferència General de Pesos i Mesures l'any 1979:
La candela és la intensitat lluminosa, en una direcció donada, d'una font de llum que emet radiació monocromàtica de freqüència 540×1012 Hz i que té una intensitat radiada d'1/683 watt per estereoradiant en la mateixa direcció.
La definició descriu com produir una font de llum que emeti 1 cd. Aquesta font de llum es pot utilitzar per calibrar instruments per mesurar, per exemple, la intensitat lluminosa.