La canoa és una embarcació petita de forma allargada, habitualment és d'una peça, la proa i la popa són punxegudes, acostumen a no tenir timó ni quilla i la propulsió és a base de rems o pagaies. Entre les canoes es poden diferenciar diversos tipus com per exemple les de tipus monòxil, de buc obert (sovint construïdes a partir d'un tronc d'un arbre buidat) que acostumen a ser anomenades piragües i caiucs, o les de buc tancat, habitualment construïdes amb pell, com els caiacs de l'àrtic. Les protoembarcacions més antigues (d'uns 10.000 anys) descobertes a les excavacions arqueològiques van ser caiucs tallats amb eines de pedra a partir de troncs d'arbresresinosos.[1]
La paraula canoa és indígena americana i ja fou usada per Colom[2] i Pere Màrtir d'Angleria.[3][4][5] Les canoes, piragües i caiucs de l’època del descobriment i conquesta d’Amèrica, eren embarcacions monòxiles fabricades a partir de troncs d’arbres.[6][7][8]