 Capbreu dels llocs i termes de Ramonet, Les Ordes i Fontscaldes, conservat a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Camp.  | |
| Tipus | instrument notarial |
|---|---|
| Període | edat mitjana tardana |
Un capbreu és un document redactat davant d'un notari on, de manera abreujada i en períodes cronològics espaiats, s'hi anotaven les confessions o reconeixements dels emfiteutes o pagesos tenidors (incloent-hi els de remença) davant dels senyors directes, per tal de conservar prova de la subsistència dels drets dominicals.[1]
En tant que confessió de les rendes degudes al senyor, resulta una font molt valuosa per conèixer la fiscalitat senyorial i l’organització de les comunitats agràries sota règim senyorial, i també aporta informació sobre múltiples aspectes de la societat agrària. A més, recull les característiques i límits dels béns que els tenidors posseïen, així com les quantitats que pagaven i la periodicitat d’aquests pagaments.
Els capbreus només apareixen en els darrers segles medievals i es poden considerar una continuació dels llevadors de comptes de l'edat mitjana central. Són una font molt important per entendre la societat i l'organització del territori en aquell període.[2]
- ↑ «Capbreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 gener 2025].
- ↑ Bolòs i Masclans, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (segles VI-XV). Barcelona: Edicions 62, 2000, p. 57 (El Cangur). ISBN 84-297-4706-0.