Back Cappella Paolina German Καπέλα Παολίνα Greek Cappella Paolina English Capilla Paulina Spanish Chapelle Pauline French Kapel Paulina ID Cappella Paolina Italian 파올리나 예배당 Korean Capela Paulina Portuguese Капелла Паолина Russian
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Capella  | |||
| Arquitecte | Antonio da Sangallo el Jove | |||
| Construcció | 1537 | |||
| Dedicat a | Sant Pere | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Renaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ciutat del Vaticà | |||
| ||||
National monument of Italy (en)  | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Roma | |||
| Religió | catolicisme | |||
La Capella Paolina és una capella del Palau Apostòlic a la Ciutat del Vaticà. Està separada de la Capella Sixtina per la Sala Regia. No forma part dels itineraris turístics habituals.
Els dos frescos de Michelangelo Buonarroti a la Capella Paolina, La conversió de sant Pau i el Martiri de sant Pere van ser pintats entre des del 1542 al 1549, amb una qualitat a l'altura de la seva fama, tot i que no van agradar als seus contemporanis sobretot per aspectes relacionats amb la seva composició. Es van menysprear en favor de les obres de la Capella Sixtina.[1]
Va ser un dels espais utilitzats pel Conclave de 1549-50 i el Conclave de 1559, juntament amb el Palau Vaticà.[2]
- ↑ Leo Steinberg, Michelangelo’s Last Paintings: The Conversion of St Paul and the Crucifixion of St. Peter in the Cappella Paolina, Vatican Palace (Nova York: Oxford University Press, 1975), 17.
- ↑ Baumgartner, Frederic J. 2003. Behind Locked Doors: A History of the Papal Elections. Palgrave Macmillan. ISBN 0-312-29463-8. pàg 104, 110, 116 i 120