Hesíode explica que Zeus, desitjós de venjar-se de Prometeu per haver robat el foc i donar-lo als humans, va presentar al germà d'aquest, Epimeteu, una dona anomenada Pandora, amb qui es va casar. Com a regal de noces, Pandora va rebre un misteriós pithos — una gerra ovalada, encara que actualment sigui citada com una capsa — amb instruccions de no obrir-la sota cap circumstància. Els déus havien atorgat a Pandora una gran curiositat, per la qual cosa va decidir obrir la gerra per veure què hi havia dins. En obrir-la, van escapar del seu interior tots els mals del món. Quan va poder tancar-la, només hi quedava, al fons, Elpis, l'esperit de l'esperança.[4][5] D'aquesta història va sorgir l'expressió «L'esperança és l'últim que es perd».
Avui dia, «obrir una capsa de Pandora» significa una acció en aparença petita o inofensiva, però que pot implicar conseqüències catastròfiques. En català, també existeix l'expressió derivada, «obrir» o «destapar la capsa dels trons».[6][7]
↑«Pandora». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑«Caixa dels trons» i «caixa de trons» (enlloc de «capsa dels trons») es recullen com a neologismes el 2016 a la base de dades de l'Observatori de neologia de l'IEC, on «la recollida de neologismes és estrictament descriptiva: no es valora el grau de correcció dels neologismes documentats, tampoc es corregeixen els errors [...]». [Accedit el 7 d'abril del 2019]