Captura al pas

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

La captura al pas (terme que prové del francès en passant) és un moviment especial en els escacs. Es tracta d'una captura especial que es pot fer només immediatament després que un jugador mogui un peó dues caselles endavant a partir de la seva posició inicial, moment en què un peó rival podria capturar-lo exactament igual com si s'hagués mogut només una casella en lloc de dues. En aquesta situació, la idea és que la captura és possible "mentre passa" per la primera casella, de manera que la posició resultant és la mateixa que si el peó s'hagués mogut només una casella i el peó rival l'hagués capturat normalment. Cal destacar que la captura al pas només és possible en el torn immediatament posterior al moviment inicial del peó rival; en cas de no fer la captura al pas en aquell moment, es perd el dret a fer-ho.^[1] Aquest moviment és l'únic en els escacs en què la peça atacant quan captura una peça rival no se situa a la casella que aquesta ocupava (Burgess 2000:463). La captura al pas és gairebé sempre opcional, excepte quan és l'única jugada legal disponible, cas en què és obligatori fer-la. Aquesta jugada és un tema comú en composicions d'escacs.

Aquesta regla va incorporar-se al joc al segle xv, alhora que es va introduir la regla que els peons tenien l'opció d'avançar dues caselles en lloc d'una, en la seva jugada inicial. La regla evita que l'opció d'avançar dues caselles en una sola jugada permeti sobrepassar un peó enemic sense risc de ser capturat. (Hooper & Whyld 1992:124)