Carandiru és una pel·lícula dramàtica brasilera de 2003 dirigida per Héctor Babenco. Està basada en el llibre Estação Carandiru de Drauzio Varella, un metge i especialista en la infecció pel VIH i sida.[1]
Carandiru explica algunes de les històries que van passar a la presó de Carandiru quan era la presó més gran d'Amèrica Llatina. La història culmina amb la massacre de 1992 on 111 presos van ser assassinats, 102 dels quals per la policia.[2] El rodatge de pel·lícula va ser l'últim ús de la presó abans de ser enderrocada el 2002, un any abans de l'estrena de la pel·lícula.[3]
Babenco va afirmar que Carandiru és «la pel·lícula més realista he fet mai»,[4] i presenta un nou tipus de realisme brasiler inspirat en el cinema novo, no només pensat per a retratar diferents aspectes del Brasil, sinó que també es va rodar al lloc dels fets i es van emprar molts presos reals com a actors. A causa d'aquest enfocament alhora de retratar la realitat, Carandiru es pot llegir com un docudrama o com un testimoniatge dels presos.[5]