Carl Reinecke

Carl Reinecke

Biografia
Naixement	Carl Heinrich Carsten Reinecke 23 juny 1824 Altona (Alemanya)
Mort	10 març 1910 (85 anys) Leipzig (Alemanya)
Mestre de capella
1854 –
Dades personals
Altres noms	Carl Heinrich Carsten
Formació	Conservatori de Leipzig
Activitat
Ocupació	compositor, pedagog musical, director d'orquestra, pianista, professor d'universitat
Ocupador	Conservatori de Leipzig
Membre de	Acadèmia de les Arts de Berlín (1874–) Wuppertal poets' circle (en)
Gènere	Òpera i simfonia
Estil	Romanticisme
Professors	Felix Mendelssohn, Franz Liszt, Robert Schumann i Rudolf Reinecke (en)
Alumnes	Amanda Röntgen-Maier, Ricard Zeckwer, Sara Wennerberg-Reuter, Julie Rivé-King, Ernesto Elorduy i Luigi Torchi
Instrument	Piano
Família
Pare	Rudolf Reinecke
Germans	Maria Reinecke
Premis
(1884)  doctor honoris causa per la Universitat de Leipzig  Medaille für Kunst und Wissenschaft (Sachsen-Altenburg) (fr)
Signatura
Lloc web	carl-reinecke.de

Carl Heinrich Carsten Reinecke (Altona, avui districte d'Hamburg, 23 de juny de 1824 - Leipzig, 10 de març de 1910) va ésser un pianista, compositor i director d'orquestra alemany. És sobretot conegut per la seva Sonata per a flauta Undine, però també és recordat com un dels músics més influents i versàtils del seu temps. Va exercir com a professor durant 35 anys, fins a la seva jubilació el 1902.

El seu pare era un excel·lent professor, li ensenyà tots els secrets del seu art, que completà després amb algunes lliçons dels millors mestres, i ja el 1843 va fer una excursió per Dinamarca i Suècia, en la que es donà conèixer avantatjosament com a concertista i després residí una llarga temporada a Leipzig, on va tenir com alumnes als compositors Iwan Knorr i August Winding i, on s'entregà amb ardor a l'estudi. De 1846 a 1848 fou pianista de la cort de Dinamarca, el 1851 professor del Conservatori de Colònia, de 1854 a 1859 director de música de Barmen, i de 1859 a 1860 s'encarregà de la direcció dels cèlebres concerts de la Geawandhaus de Leipzig, i ensems de la càtedra de piano i composició superior del Conservatori, on tingué entre altres alumnes l'Albert Maria Eibenschütz en Frederic Hymen Cowen (1852-1935) i, en Walter Niemann,^[1] i conservant la primera plaça fins al 1895, en la que succeí a Arthur Nikisch i la segona fins al 1902, època en què es va haver de jubilar-se a causa de la seva avançada edat.

Reinecke fou un músic molt ben dotat i es distingí com a compositor, director d'orquestra i pianista. Les seves composicions, en les que si nota la influència de Robert Schumann i Felix Mendelssohn Bartholdy, i també, en menor escala, la de Richard Wagner, són molt nombrosos i abracen tots els generes.