Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 juliol 1877 Hannover (Alemanya) |
Mort | 30 maig 1956 (78 anys) Nova York |
Formació | Universitat de Berlín |
Es coneix per | Donar el nom a la Bioquímica |
Activitat | |
Camp de treball | Bioquímica |
Ocupació | bioquímic, professor d'universitat, químic |
Ocupador | Universitat Humboldt de Berlín Universitat Politècnica de Nova York |
Membre de | |
Premis | |
|
Carl Neuberg (Hannover, 29 de juliol de 1877[1] - Nova York, 30 de maig de 1956)[2] fou un químic alemany,[3] pioner en la Bioquímica —pel que se'l anomena sovint el «pare de la bioquímica»—[4][5] i un dels bioquímics més destacats de la dècada de 1920, en la que fou proposat al Premi Nobel.[6]
Doctorat en Química a la Universitat de Berlín[7] el 1900,[1] el 1906 va fundar la publicació Biochemische Zeitschrift[6] —reanomenada més tard com a FEBS Journal—[8] i a partir de 1925 passà a ser director de l'Institut de Bioquímica i Teràpia Experimental de l'Institut Kaiser Wilhelm — posterior Institut für Biochemie de la Universitat Lliure de Berlín—,[9] on exercí fins a 1934,[10] en què fou expulsat pels nazis. Des de l'ascensió de Hitler al poder el 1933 fins al 1939 va patir persecucions per la seva condició de jueu;[11] va continuar la seva feina primer als Països Baixos, fins al 1938 que va emigrar a Palestina i finalment es va establir als Estats Units el 1940,[10] on va morir el 1956.[12]
Al llarg de la seva carrera Neuberg va descobrir, el 1911, un enzim que catalitzava la descarboxilació de l'àcid pirúvic —la carboxilasa—,[5] i va introduir mètodes per a la captura dels metabòlits intermedis que li van permetre interpretar les fases i mecanismes de la fermentació alcohòlica de la glucosa,[10] d'entre altres investigacions.