Carles Martell

Carles Martell
Biografia
Naixement	23 agost 688 ; Herstal (Bèlgica)
Mort	22 octubre 741 (53 anys); Quierzy (França)
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Majordom de palau Nèustria
	718 – 741 ; ← Ragenfrid – Pipí I el Breu →
Majordom de palau Austràsia
	717 – 741 ; ← Teodebald – Carloman → ; Electe a: 717
Activitat
Ocupació	estadista, cap militar
Carrera militar
Conflicte	batalla de Colònia ; batalla de Vincy ; Batalla del Boarn ; batalla de Soissons ; batalla de Poitiers ; batalla del Berra ; batalla d'Amel
Altres
Títol	Duke of the Franks (718–741)
Família	Arnulfians, dinastia carolíngia i Pipínides
Cònjuge	Rotruda ; Chrotais ; Suanaquilda
Fills	Remigi de Rouen; () Chrotais; Hieronymus; () Chrotais; Landrada de Munsterbilzen ; Carloman; () Rotruda; Pipí I el Breu; () Rotruda; Auda de França; () Rotruda; Hiltruda; () Rotruda; Bernat; () Chrotais; Gripó; () Suanaquilda
Pares	Pipí d'Héristal i Alpaida
Germans	Drogó de Xampanya; Grimoald II; Khildebrand I

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741). Tot i que va ser majordom de palau dels tres regnes dels francs, Martell és més recordat especialment per haver guanyat la batalla de Tours el 732, que s'ha descrit tradicionalment com la batalla que salvà Europa de l'expansió de l'emirat de Còrdova més enllà de la península Ibèrica. L'exèrcit franc de Martell derrotà un exèrcit àrab que havia esclafat tota resistència amb què s'havia trobat. L'emirat de Còrdova havia envaït la Gàl·lia i havia estat aturat a la batalla de Tolosa (721). L'heroi d'aquell esdeveniment menys celebrat havia estat Eudes I d'Aquitània, que no era el progenitor d'un llinatge de reis i patrons, tanmateix. Entremig, l'arribada d'un nou emir a Còrdova, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí, que portà amb ell una força immensa d'àrabs i de cavallers amazics, desencadenà una invasió molt més gran. Eudes, heroi de Tolosa, va ser derrotat sense pal·liatius a la batalla del riu Garona, on alguns escrivans occidentals van escriure: «Només Déu coneix el nombre de morts», i fugí cap a Carles, cercant ajuda. Així, Eudes desaparegué de la història, mentre que Carles hi entrà.^[1]