Carles I d'Anglaterra

Carles I d'Anglaterra

Retrat del rei Carles I d'Anglaterra (1636) (1636)
Biografia
Naixement	19 novembre 1600 (Julià) Dunfermline Palace (Escòcia) (en)
Mort	30 gener 1649 (Julià) (48 anys) Londres
Causa de mort	pena de mort, decapitació
Sepultura	Capella de Sant Jordi (1649–)
Monarca d'Anglaterra
27 març 1625 – 30 gener 1649 ← Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia – Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia →
Monarca d'Escòcia
27 març 1625 – 30 gener 1649 ← Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia – Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia →
Monarca d'Irlanda
27 març 1625 – 30 gener 1649
Duc de York
6 gener 1605 – 27 març 1625
Dades personals
Religió	Anglicanisme i Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Londres (1625–1649)
Ocupació	polític, col·leccionista d'art, monarca
rei, màrtir
Celebració	Església Anglicana
Festivitat	30 de gener
Iconografia	Com a rei
Altres
Títol	Duc de York (1605–1625) Príncep de Gal·les Monarca d'Escòcia Monarca d'Anglaterra Monarca d'Irlanda
Família	Dinastia Estuard
Cònjuge	Enriqueta Maria de França (1625–)
Fills	Charles James Stuart, Duke of Cornwall, Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia, Maria Enriqueta Stuard, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Elisabet Stuart, Anna d'Anglaterra, Catherine Stuart, Enric Stuart, Enriqueta d'Anglaterra
Pares	Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia   i Anna de Dinamarca
Germans	Enric Frederic d'Anglaterra Elisabet d'Anglaterra Margaret Stuart Robert Stuart, Duke of Kintyre and Lorne Mary Stuart Sophia of England
Premis
Orde de la Lligacama
Signatura

Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres. Durant el regnat del seu fill Carles II d'Anglaterra, el rei executat va ser venerat com a sant per l'Església Anglicana. Era considerat un màrtir que havia mort per la conservació de la successió apostòlica a l'Església d'Anglaterra. D'altra banda, el rei, tot i que era indecís, imprudent i no gaire encertat en la seva vida pública, en la privada era un home amb un alt sentit de la moral i una gran religiositat. Hi ha diverses associacions dedicades a la seva devoció. És l'única persona oficialment canonitzada per l'Església Anglicana.^[1]