Back كارلو بلازيس Arabic Carlo Blasis AST Карло Блазис Bashkir Carlo Blasis Czech Carlo Blasis German Carlo Blasis English Carlo Blasis Esperanto Carlo Blasis Spanish Carlo Blasis Basque Carlo Blasis Finnish
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 4 novembre 1797  Nàpols (Itàlia) | ||
| Mort | 15 gener 1878 (80 anys) Cernobbio (Itàlia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | ballarí, mestre de dansa, coreògraf, ballarí de ballet | ||
| Professors | Pierre Gardel, Salvatore Viganò, Auguste Vestris i Jean-Baptiste Blache | ||
| Alumnes | Carlotta Brianza i Giovanni Lepri (en)  | ||
Carlo Blasis (Nàpols, 4 de novembre de 1797 - Cernobbio, 15 de gener de 1878) fou un coreògraf, ballarí, compositor i escriptor italià. Era germà de la soprano Virginia i de la pianista Teresa[1] Son pare, Francesco Antonio, descendent d'un militar espanyol era compositor i va iniciar-lo a la música.[2] En la seva joventut fou contractat com a primer ballarí en diversos teatres d'importància, però aviat hagué de renunciar a causa de la dislocació d'un peu que sofrí a La Scala de Milà. Va dedicar-se des de llavors a l'ensenyança. Va desenvolupar la tècnica de la «marcació», amb la qual el ballarí fixa un punt i torna el cap abans del cós, per evitar de marejar-se.[3] El 1837, dirigí la famosa escola de ball d'aquell teatre del que han sortit les ballarines més famoses d'Europa, entre altres Carolina Pochini,[4] Augusta Maywood,[4] Sofia Fuoco,[5] Amalia Ferraris,[6] Nicola Guerra i Cesare Cecchetti.[6]
- ↑ «Carlo Blasis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ottolenghi, Vittoria. «Blasis, Carlo de». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). tom X. Treccani, 1968.
- ↑ «Blasis, Carlo». A: Britannica Enciclopedia Moderna (en castellà). Londres: Encyclopaedia Britannica, Inc, 2011, p. 356. ISBN 9781615355167.
- ↑ 4,0 4,1 Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 819 i 1104. (ISBN 84-7291-227-2)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 470. (ISBN 84-7291-227-2)
- ↑ 6,0 6,1 Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàgs. 422. (ISBN 84-7291-226-4)