Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 novembre 1797 Nàpols (Itàlia) |
Mort | 15 gener 1878 (80 anys) Cernobbio (Itàlia) |
Activitat | |
Ocupació | ballarí, mestre de dansa, coreògraf, ballarí de ballet |
Professors | Pierre Gardel, Salvatore Viganò, Auguste Vestris i Jean-Baptiste Blache |
Alumnes | Carlotta Brianza i Giovanni Lepri (en) |
Carlo Blasis (Nàpols, 4 de novembre de 1797 - Cernobbio, 15 de gener de 1878) fou un coreògraf, ballarí, compositor i escriptor italià. Era germà de la soprano Virginia i de la pianista Teresa[1] Son pare, Francesco Antonio, descendent d'un militar espanyol era compositor i va iniciar-lo a la música.[2] En la seva joventut fou contractat com a primer ballarí en diversos teatres d'importància, però aviat hagué de renunciar a causa de la dislocació d'un peu que sofrí a La Scala de Milà. Va dedicar-se des de llavors a l'ensenyança. Va desenvolupar la tècnica de la «marcació», amb la qual el ballarí fixa un punt i torna el cap abans del cós, per evitar de marejar-se.[3] El 1837, dirigí la famosa escola de ball d'aquell teatre del que han sortit les ballarines més famoses d'Europa, entre altres Carolina Pochini,[4] Augusta Maywood,[4] Sofia Fuoco,[5] Amalia Ferraris,[6] Nicola Guerra i Cesare Cecchetti.[6]