Cartes de privilegi anglosaxones

Les Cartes de privilegi anglosaxones són documents del primer període medieval a Bretanya que normalment feien una concessió d'un terrirori o documentaven un privilegi. Van ser majoritàriament escrites sobre pergamí en llatí, tot i que tenien capítols en llengua venàcula, fent una descripció dels límits de propietat, que sovint corresponen aproximadament als límits de les actuals parròquies. Les cartes més antigues conservades van ser escrites a la dècada dels anys 670, i concedien territoris a l'Església. Entre les que es conserven datades a partir del segle viii comencen a aparèixer documents de concessions a laics.

El terme carta inclou diversos tipus de documents legals entre els quals s'inclouen diplomes, escriptures i voluntats.^[1] Un diploma és una carta reial —que és una concessió de drets sobre un territori o altres privilegis concedits pel rei— mentre una escriptura és una instrucció (o prohibició) del rei que conté una declaració de drets o privilegis. L'escriptura s'autentificava amb un segell i va anar substituint gradualment el diploma com a prova de la possessió d'un terrirori durant les darreres èpoques dels períodes anglosaxó i normand. La possessió d'un territori gràcies a una carta es coneixia com a bookland.

Les cartes proporcionen fonts documentals fonamentals per entendre l'Anglaterra anglosaxona, complementant la Crònica anglosaxona i altres fonts literàries. Han estat catalogades a la "Llista d'anotacions" de Peter Sawyer, i normalment s'hi fa referència pel seu número de Sawyer (p. ex. S407).