Cartografia de Mercuri

Per la cartografia de Mercuri, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) ha dividit convencionalment la superfície del planeta d'acord amb un reticulat, adaptat a una representació a escala 1 : 5.000.000, que defineix 15 quadrangles,^[1] designats de H-1 a H-15 (l' H és l'acrònim d'Hermes, l'equivalent grec de Mercuri).^[2]

Les dimensions dels quadrangles difereixen en el nombre de graus de longitud i latitud coberts. També, al llarg dels límits latitudinals, els quadrangles se superposen en 1 grau (en la versió anterior a 2011 és superposaven als 5 graus).

S'han definit un total de tres bandes de quadrangles:

• La primera, que es troba a l'equador, s'estén entre 22° S i 22° N,^{[Nota 1]} i es divideix en cinc quadrangles de 72° de longitud cadascun.
• La segona s'estén entre 21° N/S i 66° N/S,^{[Nota 2]} i es divideix en vuit quadrangles de 90° de longitud cadascun. Per totes aquestes bandes s'adopta 0° E com a meridià convencional per a l'inici de la subdivisió del quadrangles.
• La tercera banda s'estenen a més de 65° N/S, i es divideix en els dos quadrangles circumpolars.

Cada quadrangle rep un nom per les característiques superficials prominents visibles dins de cada àrea.^[2] Inicialment, els quadrangles van ser nomenats per les característiques d'albedo, ja que aquests eren els trets més prominents visibles abans del mapeig que es va dur a terme per mitjà de naus espacials. El mapatge realitzat amb les imatges obtingudes pels sobrevols del Mariner 10 en 1974 i 1975 va provocar el canvi de nom de nou quadrangles per les noves característiques prominents mapejades.^[2] Els sis quadrangles restants no van ser mapejats pel Mariner 10 i van conservar els seus noms de característiques d'albedo. Després de l'arribada del MESSENGER en òrbita el 2011, aquests sis quadrangles van ser mapejats i es van canviar els seus noms.^[3]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent.