Back Klášter Miraflores Czech Cartuja de Santa María de Miraflores German Miraflores Charterhouse English Kartuzio de Miraflores Esperanto Cartuja de Miraflores Spanish Mirafloresko kartusia Basque Chartreuse Notre-Dame de Miraflorès French मिराफ़्लोर्स चारटरहाउस Hindi Certosa di Miraflores Italian ਮੀਰਾਫਲੋਰੇਸ ਚਾਰਟਰਹਾਊਸ Punjabi
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Monestir cartoixà i monument històric  | |||
| Part de | Camí de Sant Jaume francès en la província de Burgos | |||
| Arquitecte | Juan de Colonia | |||
| Construcció | 1441 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | gòtic internacional | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Burgos (Espanya) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 5 gener 1923 | |||
| Identificador | RI-51-0000238 | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | ? | |||
| Identificador | 1009 | |||
| Plànol | ||||
.jpg) | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | arquebisbat de Burgos | |||
| Religió | catolicisme | |||
| Fundador | Joan II de Castella | |||
| Lloc web | cartuja.org | |||
La Cartoixa de Miraflores és un monestir als afores de Burgos que allotja una gran riquesa artística.
D'estil isabelí, ple d'agulles i altres motius barrocs. Té alts murs amb contraforts i finestres ogivals pròpies del gòtic. A l'interior de la seva Església hi ha un cementiri. És imprescindible el mausoleu del rei Joan II de Castella i la seva esposa Isabel de Portugal. Esculpit sobre alabastre és d'un romanticisme colpidor. Ambdós cònjuges apareixen morts sobre un mateix llit amb les mans entrellaçades.
En aquest emplaçament, el rei Enric III hi havia decidit erigir uns palaus per practicar la seva afició favorita, la cacera. Però, el 1441, Joan II va decidir lliurar-los als cartoixans perquè hi establissin una comunitat, la qual cosa va succeir el febrer de l'any següent, 1442. La nova fundació va sorgir també amb la finalitat de què servís com a panteó funerari del fundador; es va posar sota l'advocació de sant Francesc per la devoció que cap a aquest sant havien sentit el mateix monarca i el seu pare.
Al principi, els frares es van instal·lar a l'antic palau, però un incendi esdevingut el mes d'octubre de 1452 va provocar la seva total destrucció. Aquest és l'origen de l'edifici actual i també del canvi de denominació; va passar a dir-se de Santa Maria de Miraflores.
Mort Joan II el 1454, sembla que Enric IV va descuidar el projecte del seu pare. Per a llavors ja hi havia unes traces dissenyades per Juan de Colonia i dutes a terme, en principi, sota la seva direcció. El 1460 estava acabat el claustre gran, vint-i-quatre cel·les i el refectori, que va servir, de temple provisional; el 1461 s'havia conclòs també el claustre petit. Les obres de l'església van estar durant algun temps paralitzades. Seria Isabel la catòlica l'encarregada d'encoratjar l'obra dels seus progenitors. Juan de Colonia el va succeir en la mestria primer Garci Fernández de Matienzo i després el seu fill Simón. Quan el 1483 la reina va visitar el cenobi, els treballs estaven molt avançats; amb prou feines quedaven les obres complementàries (retaule, sepulcres, cadiratge). El 1499, un cop realitzat el retaule de l'altar major, es va inaugurar el temple.
Contrasta la sobrietat de les dependències claustrals amb la major riquesa de l'església, única part visitable. La seva planta respon al model cartoixà, d'una sola nau i sense capelles, però lleugerament modificat per haver de complir la funció de panteó real; això va obligar a donar més profunditat i amplada a la capçalera, on s'anaven a ubicar els sepulcres. L'alçat de la nau és molt senzill; es tanca amb murs rectes, només animats per les finestres obertes entre els arcs que determinen la volta (cinc voltes de crueuria amb tercelets). Les voltes de la capçalera enriqueixen els seus nervis amb decoració gòtica. L'exterior reflecteix fidelment l'estructura interior; alts contraforts marquen els trams i rematen en una cresteria amb pinacles.