Cartoixa de Montalegre

Cartoixa de Montalegre
Dades
Tipus	Monestir cartoixà i monestir cartoixà
Construcció	S. XV
Característiques
Estil arquitectònic	Gòtic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Tiana (Maresme) i Província cartoixana de Catalunya
Localització	Ctra. de la Conreria
41° 29′ 21″ N, 2° 15′ 17″ E / 41.48913°N,2.25485°E / 41.48913; 2.25485
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	9147
Plànol
Planta, segons Modest Fossas i Pi (1884)

La Cartoixa de Montalegre és un monestir de l'Orde de la Cartoixa (també anomenat orde de Sant Bru) situat al terme municipal de Tiana, amb orígens el 1415. És l'única cartoixa catalana que encara conserva una comunitat de monjos.^[1] És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.

Els cartoixans de Vallparadís (Terrassa) s'establiren el 1415 a l'antic priorat femení de Montalegre, mentre construïen al seu peu un monestir. Els cartoixans de Sant Pol (Maresme) s'hi reuniren el 1434, any en què es començà a construir el monestir actual, que tingué la seva màxima esplendor als segles XVII i xviii. El 1441 adquirí el domini sobre Tiana. La desamortització feu que s'abandonés definitivament el 1835. El 1901 s'hi instal·là una comunitat de cartoixans francesa, després d'adquirir totes les terres. Després de la Guerra Civil s'hi establí una comunitat de monjos catalana.^[2]