Back Висенс йорто Bashkir Casa Vicens Czech Casa Vicens German Casa Vicens English Domo Vicens Esperanto Casa Vicens Spanish Vicens Etxea Basque کازا ویسنس Persian Casa Vicens French Casa Vicens Galician
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Nom en la llengua original | (ca) Casa Vicens  | ||||
| Epònim | Manuel Vicens i Montaner | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | Casa museu | ||||
| Part de | obres d'Antoni Gaudí i llista d'edificis modernistes de Barcelona | ||||
| Arquitecte | Antoni Gaudí i Cornet | ||||
| Cronologia | |||||
| 1883 – 1885 | construcció, Arquitecte: Antoni Gaudí i Cornet | ||||
| 1925 | ampliació, Arquitecte: Joan Baptista Serra de Martínez | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | neoàrab modernisme català arquitectura modernista | ||||
| Material | maó i ceràmica vidrada | ||||
| Superfície | 1.200 m² Patrimoni de la Humanitat: 0,12 ha zona tampó: 4,23 ha | ||||
| Pisos per sobre el terra | 5 | ||||
| Plantes subterrànies | 1 | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | ||||
| Localització | Carrer de les Carolines, 18-24 | ||||
| |||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||||
| Data | 2005 (29a Sessió) | ||||
| Identificador | 320-004 | ||||
| Bé cultural d'interès nacional | |||||
| Tipus | monument històric | ||||
| Data | 24 juliol 1969 | ||||
| Codi BCIN | 52-MH-EN | ||||
| Codi BIC | RI-51-0003823 | ||||
| Id. IPAC | 56 | ||||
| Id. Barcelona | 2545 | ||||
| Lloc web | casavicens.org… | ||||
La Casa Vicens és un edifici modernista situat al carrer de les Carolines de la Vila de Gràcia (Barcelona), declarat monument historicoartístic el 1969, bé cultural d'interès nacional el 1993 i, finalment, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2005. Projectada entre el 1878 i 1880 per Antoni Gaudí, va ser la seva primera obra d'importància i va causar una gran sensació entre el públic de l'època. Es va construir entre el 1883 i el 1885, quan Gràcia era encara un municipi independent, però el 1897 va ser annexionat a Barcelona.
Pertany a l'etapa orientalista de l'arquitecte (1883-1888), en què va realitzar una sèrie d'obres de marcada inspiració en l'art del Pròxim i Llunyà Orient (l'Índia, Pèrsia, el Japó), així com en l'art islàmic hispànic, principalment el mudèjar i nassarita. Gaudí va emprar en aquesta època, amb gran profusió, la decoració en rajola ceràmica, els arcs mitrals i també les cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula, i hi va esbossar per primer cop alguns dels seus recursos constructius que serien habituals en l'eclosió del modernisme. Per tal d'aprofitar-ne l'espai, va realitzar un edifici de tres façanes, amb un gran espai enjardinat al costat, però amb el temps el terreny es va anar parcel·lant i es van vendre progressivament per a la construcció d'edificis d'habitatges; en l'actualitat, el conjunt es redueix, amb prou feines, a la casa i a un petit espai circumdant. El 1925 se'n va encarregar a l'arquitecte català una ampliació sobre el solar d'un convent contigu; tanmateix, ell va refusar-lo i el va proposar a un dels seus deixebles, Joan Baptista Serra, que va realitzar una nova crugia seguint l'estil original, i també hi va incloure una nova façana, una intervenció que va culminar en un edifici a quatre vents.