El castell d'Edo (japonès: 江戸 城, Edo jō), també conegut com a castell de Chiyoda (japonès: 千代田 城, Chiyoda jō) és un castell japonès construït en 1457 per Ōta Dōkan al territori que actualment és Tòquio, conegut en aquells temps com a Edo.[1] Tokugawa Ieyasu[1] es va mudar de Mikawa a un Kantō recentment arrabassat al clan Hōjō tardà (acceptant l'oferta que li havia fet Toyotomi Hideyoshi) el 1590, durant el període Azuchi-Momoyama, establint la seva base a Edo. En 1603, en esdevenir shogun, Edo es va convertir en la capital del Japó, iniciant-se així el període Edo de la història del Japó. Durant la restauració Meiji, després de ser deposat l'últim shogun Tokugawa Yoshinobu, el castell va esdevenir la residència imperial.
El castell, un enorme complex militar, estava regit per dos magistrats, cadascun dels quals responia d'una meitat. En absència del shogun la disciplina marcial era imposada pels defensors, anomenats rusui.[2]