Back Catacumbes de San Calistu AST Müqəddəs Kallist katakombası Azerbaijani Kalixtovy katakomby Czech Calixtus-katakomberne Danish Calixtus-Katakombe German Κατακόμβη του Αγίου Καλλίστου Greek Catacomb of Callixtus English Catacumbas de San Calixto Spanish San Kalistoren katakonbak Basque Catacombe de Saint-Calixte French
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Tipus | jaciment arqueològic, cementiri i catacumba |
|---|---|
| Part de | catacumbes romanes |
| Localització | |
| Col·lecció | |
 | Cripta dels papes |
| Cripta de Cecília | |
La Catacumba de Sant Calixt és una catacumba a la dreta de la Via Appia Antica (Via Àpia), després de l'església del "Quo Vadis?". Va començar-se cap a la meitat del segle ii i forma part d'un complex que ocupa una extensió de 15 hectàrees, amb una xarxa de galeries de gairebé 20 km. en diferents pisos, i arriben a una profunditat superior als 20 metres. Dins seu s'hi va enterrar desenes de màrtirs, 16 pontífexs i moltíssims cristians. Reben el seu nom del diaca sant Calixt, designat a principis del segle iii pel papa Zeferí I administrador del cementiri. D'aquesta manera, les catacumbes de Sant Calixt es van convertir en el cementiri oficial de l'Església de Roma. A la superfície es veuen dues petites basíliques amb tres absisos, anomenades "Tricores". A la més oriental es va inhumar probablement al papa Zeferí I i al jove màrtir de l'eucaristia, Tarsici de Roma.
El cementiri subterrani consta de diferents àrees. Les Criptes de Lucina i la zona anomenada dels Papes i de Santa Cecília són els nuclis més antics (segle II); però hi ha tombes i criptes fins a la segona meitat del segle iv, moment en el qual deixaren de complir la seva funció i, posteriorment, foren abandonades i oblidades.