La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del segle xiii per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat. Contemporàniament hom ha usat aquest concepte, erròniament, a l'antiga Gòtia o Marca Hispànica dels segles ix i x.
