Back Seu d'o Salvador de Zaragoza AN كاتدرائية لاسيو Arabic كاتدرائيه لاسيو ARZ Catedral del Salvador de Zaragoza AST Καθεδρικός Λα Σέο Greek Cathedral of the Savior of Zaragoza English Katedralo de Zaragozo Esperanto Catedral del Salvador (Zaragoza) Spanish Zaragozako San Salvador katedrala Basque Cathédrale Saint-Sauveur de Saragosse French
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Nom en la llengua original | (es) Catedral del Salvador de Zaragoza  | ||||||
| Epònim | Jesús de Natzaret | ||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Cocatedral, monument històric, catedral catòlica i atracció turística | ||||||
| Construcció | 1119 - 1704 | ||||||
| Cronologia | |||||||
| Coronació dels Reis d'Aragó | |||||||
| 1166 | construcció | ||||||
| Dedicat a | Salvator Mundi | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Romànic, Gòtic, Mudèjar | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Saragossa (Espanya) | ||||||
| Localització | Saragossa | ||||||
| |||||||
| Format per | torre campanar de la catedral del Salvador de Saragossa cor de la catedral del Salvador de Saragossa rerecor de la catedral del Salvador de Saragossa capella de el Sant Crist de la catedral del Salvador de Saragossa retaule major de la catedral del Salvador de Saragossa Absis de la catedral del Salvador de Saragossa Façana neoclàssica de la catedral del Salvador de Saragossa cimbori de la catedral del Salvador de Saragossa Museu de tapissos de la catedral del Salvador de Saragossa | ||||||
| Bé d'interès cultural | |||||||
| Data | 3 juny 1931 | ||||||
| Identificador | RI-51-0001028 | ||||||
| Codi SIPCA | 7-INM-ZAR-017-297-016 | ||||||
| Bé d'interès cultural | |||||||
| Identificador | RI-51-0001028 | ||||||
| Codi SIPCA | 7-INM-ZAR-017-297-016 | ||||||
| Bé d'interès cultural | |||||||
| torre campanar de la catedral del Salvador de Saragossa | |||||||
| Codi SIPCA | 7-INM-ZAR-017-297-016-1_3 | ||||||
|
| |||||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||||
| cimbori de la catedral del Salvador de Saragossa | |||||||
| Tipus | → Europa-Amèrica del Nord | ||||||
| Data | 1986 (10a Sessió) | ||||||
| Identificador | 378-010 | ||||||
| Bé d'interès cultural | |||||||
| cimbori de la catedral del Salvador de Saragossa | |||||||
| Codi SIPCA | 7-INM-ZAR-017-297-016-1_2 | ||||||
|
| |||||||
| Patrimoni de la Humanitat | |||||||
| Absis de la catedral del Salvador de Saragossa | |||||||
| Tipus | → Europa-Amèrica del Nord | ||||||
| Data | 1986 (10a Sessió) | ||||||
| Identificador | 378-011 | ||||||
| Bé d'interès cultural | |||||||
| Absis de la catedral del Salvador de Saragossa | |||||||
| Plànol | |||||||
 Plànol interior de la Catedral | |||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | arquebisbat de Saragossa (Parroquia de El Salvador (es)  ) | ||||||
| Religió | Església catòlica llatina | ||||||
| Fundador | Pedro Tarroja | ||||||
._Nave_de_la_Ep%C3%ADstola.jpg)
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar. Se la denomina habitualment amb el nom de «la Seo» (la Seu) en contraposició a «El Pilar». Des del segle xiii fou el lloc on es coronaren els reis de la Casa d'Aragó.
Està construïda en el solar de l'antic fòrum romà de Caesaraugusta i de la mesquita major de Saragossa, l'empremnta del minaret de la qual encara perdura en la torre actual. L'edifici va ser començat al segle xii en estil romànic integrat a la mesquita aljama i ha estat objecte de moltes reformes i ampliacions fins al 1704, en què es posa el capitell barroc que en remata la torre.
En el seu estat actual, «la Seo» és una església de cinc naus i sis trams coberts per voltes de creueria de la mateixa altura, la qual cosa dona al recinte aspecte d'església de planta quadrangular de saló. A la capçalera se situen dos absis (dels cinc originals) i, al costat de l'epístola, sobre dos dels desapareguts, es va emplaçar la sagristia. A l'extrem del costat de l'Evangeli es va construir la «Parroquieta» per allotjar el sepulcre de Lope Ferrández de Luna, bisbe de Vic i arquebisbe de Saragossa.
L'estructura de les naus està recolzada en contraforts característics del gòtic tardà —i no pas en arcbotants com és habitual en l'estil gòtic clàssic— que es tanquen amb murs formant capelles interiors. Cobreix el creuer —que no destaca en planta— un cimbori de factura mudèjar.
El material constructiu fonamental és el maó, habitual en l'arquitectura aragonesa. El conjunt de la catedral, en el seu aspecte exterior, no reflecteix l'estructura interna a causa del tancament amb murs de diversos espais circumdants com dependències o residències dels membres del capítol.
L'accés principal es fa pel costat occidental, on es va aixecar en la segona meitat del segle xviii una façana barroca classicista que va substituir el portal mudèjar del segle xiv; del llenç encara es conserven restes. Completen el conjunt de la catedral el campanar barroc exempt i la casa i arc del Degà, que connecta la catedral amb un edifici exterior salvant carrer.