El centrisme estatunidenc o l'americentrisme, també conegut com a centrisme americà,[1] és una tendència a assumir que la cultura dels Estats Units és més important que la d'altres països o a jutjar les cultures estrangeres segons els estàndards culturals americans. Es refereix a la pràctica de veure el món des d'una perspectiva excessivament centrada en els Estats Units, amb una creença implícita, conscient o inconscientment, en la preeminència de la cultura nord-americana.[2]
Segons Le Monde diplomatique, la nova arquitectura de defensa nord-americana es basarà en tres pilars : «Americentrisme, és a dir, una doctrina de l'ús de forces que maximitzen els interessos nacionals, incloses les operacions conjuntes amb els aliats. En segon lloc, la retenció global o la capacitat de projectar forces en qualsevol lloc, en qualsevol moment i sota qualsevol circumstància. Finalment, la supremacia perpètua, és a dir, l'ús de la ciència, la tecnologia i els recursos econòmics per garantir la superioritat permanent de les forces armades nord-americanes».[3]
El terme s'apropia del concepte d'«excepcionalitat nord-americà», que afirma que els Estats Units són qualitativament diferents d'altres nacions i sovint s'acompanya de la noció que els Estats Units tenen superioritat sobre totes les altres nacions.[4]
Les xarxes de televisió nord-americanes han estat percebudes amb un biaix centrat en els Estats Units en la selecció del contingut.[5] Un altre exemple d'americentrisme és el fort focus que les empreses tenen als mercats nord-americans en relació amb altres. Sovint, els productes produïts i desenvolupats fora dels Estats Units encara es comercialitzen com a típicament nord-americans.[6]
Segons la Comissió Europea, la governança d'Internet i en particular la relacionada amb l'NSA, és massa americana. Va criticar el paper important de la companyia nord-americana ICANN en la seva administració.[7] Al món acadèmic, en aspirar a obtenir un nombre elevat de citacions, criteri quantitatiu d'evaluació de la qualitat del treball,[8] molts científics abandonen la llengua materna i se sotmeten per vanitat o per necessitat als imperatius de l'centrisme anglosaxó o estatunidenc.[9] S'ha criticat la Viquipèdia en anglès per tenir un biaix sistèmic cap a fonts, l'idioma i l'ortografia anglesos dels Estats Units.[10][11][12]