![]() |
Aquest article tracta sobre l'infraordre. Vegeu-ne altres significats a «Ceratop (gènere)». |
Ceratopsia ![]() | |
---|---|
![]() Esquelet de triceratops del Museu d'Història Natural de Londres. | |
Període | |
Estat de conservació | |
![]() | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Reptilia |
Ordre | Ornithischia |
Subordre | Ceratopsia ![]() Marsh, 1890 |
Els ceratops (Ceratopsia) constitueixen un infraordre que engloba un grup d'espècies de dinosaures ornitisquis] herbívors amb bec que prosperaren a Nord-amèrica, a l'Àsia i també a Europa, després de la troballa l'any 2010 a Hongria d'Ajkaceratops durant el Cretaci, tot i així les formes ancestrals van viure al Juràssic. Es considera que va ser el grup de dinosaures ornitisquis que va evolucionar més tardanament. Els membres més antics com el psitacosaure eren petits i bípedes. Els membres més recents, incloent-hi els ceratòpsids com el centrosaure o el triceratop, van esdevenir molt grans i quadrúpedes i van desenvolupar banyes facials i un collar a la part posterior del crani. El collar podria haver servit com a protecció pel coll enfront de depredadors, però també podria haver tingut un paper en la parada nupcial, en la termoregulació, d'ancoratge d'un gran coll o de músculs de masticació o alguna combinació de les anteriors. Els ceratops variaven en mida, des d'un metre i 23 kg fins a 9 metres i 5.400 kg.
La majoria de ceratops eren quadrúpedes i presentaven banyes, com el popular Triceratops, encara que també n'existiren de bípedes i de sense banyes, com el psitacosaure.