Back Cesare Pavese AN تشيزاري بافيزي Arabic تشيزارى بافيزى ARZ Cesare Pavese AVK Çezare Paveze Azerbaijani Чэзарэ Павезэ Byelorussian Чэзарэ Павэзэ BE-X-OLD Чезаре Павезе Bulgarian Cesare Pavese Breton Cesare Pavese Czech
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 setembre 1908  Santo Stefano Belbo (Regne d'Itàlia) | ||
| Mort | 27 agost 1950 (41 anys) Torí (Itàlia) | ||
| Causa de mort | suïcidi | ||
| Sepultura | Santo Stefano Belbo | ||
| Residència | Torí (1946–1950) Roma (1945–1946) Torí (1936–1945) Brancaleone (Itàlia) (1935–1936) Torí (1916–1935) Santo Stefano Belbo (1908–1916) | ||
| Religió | Ateisme | ||
| Formació | Universitat de Torí - filologia anglesa (1926–1930) Liceu clàssic Massimo d'Azeglio Sociale (en)  | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional, prosa, poesia, crítica literària, traducció i traducció de l'anglès | ||
| Ocupació | Poeta, novel·lista, crític literari i traductor italià | ||
| Gènere | Poesia i novel·la | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | cap valor | ||
| Premis | |||
| |||
Signatura  | |||
   
  | |||
Cesare Pavese (Santo Stefano Belbo, Cuneo, Itàlia, 9 de setembre de 1908 - Torí, 27 d'agost de 1950) fou un poeta i novel·lista italià.
Durant tota la vida, tractà de vèncer la soledat interior, que veia com una condemna i una vocació. Va estudiar lletres clàssiques i filologia anglesa a la Universitat de Torí on es feu amic, entre d'altres, de Leone Ginzburg, Norberto Bobbio, Massimo Mila i Giulio Einaudi.
Després de llicenciar-se amb un treball sobre Walt Whitman, es dedica a traduir nombrosos escriptors nord-americans i anglosaxons, com Sinclair Lewis, Herman Melville, Sherwood Anderson, John Dos Passos, Gertrude Stein, John Steinbeck, Ernest Hemingway, James Joyce, Charles Dickens i Daniel Defoe, així com a escriure poesia, contes i crítica literària.
Ben aviat de la fundació de l'editorial Einaudi en fou col·laborador. Poc temps després, amb altres companys de redacció, és acusat d'antifeixisme i condemnat de primer a pena de presó a Torí i Roma; tot seguit és desterrat a confinament al poble calabrès de Brancaleone.
Tornat a la feina editorial a Einaudi, durant els anys de la Segona Guerra Mundial n'esdevingué el director editorial de fet, sota dures condicions de resistència a l'ocupació.
Es va suïcidar als quaranta-un anys, en una cambra de l'Hotel Roma de Torí, a la plaça de Carlo Felice, ben a prop de l'estació de Porta Nuova.