Cesi 137

Cesi 137

Nombre màssic	Error de l'expressió: Paraula no reconeguda "span".
Neutrons	82
Protons	55
Semivida	30,08 a
Massa isotòpica	136,907089464 Da
Espín	3,5
Energia d'enllaç	1.149.286,972
Paritat	1
Descobridor	Margaret Melhase (en) i Glenn Theodore Seaborg
Productes de desintegració	bari 137

El cesi 137, Cs-137, ¹³⁷Cs o radiocesi, és un isòtop radioactiu del cesi que es forma com un dels productes de fissió més comuns per la fissió nuclear de l'urani 235 i altres isòtops fissionables en reactors nuclears i armes nuclears. Es troba entre els més problemàtics dels productes de fissió de curta a vida mitjana, ja que es desplaça i es propaga fàcilment a la natura a causa de la solubilitat elevada dels compostos químics més comuns del cesi, que són sals.

El cesi 137 té un període de semidesintegració de 30,2 anys. Prop del 94,6 % dels nuclis es desintegren per emissió β, donant el radioisòtop metaestable bari 137m (^137mBa, Ba-137m), amb un període de semidesintegració de 153 s per emissió γ d'alta energia (0,66164 MeV), donant l'isòtop estable bari 137.^[1] Un gram de cesi 137 té una activitat de 3,215 TBq.

El cesi 137 s'empra, en petites quantitats, per calibrar equips de detecció de radiació. En medicina, s'utilitza en radioteràpia. A la indústria, s'utilitza en mesuradors de cabal, mesuradors de gruix, mesuradors de densitat d'humitat, i en dispositius de registre de raigs gamma. Com que l'únic origen és purament d'activitats humanes, el cesi 137 s'ha utilitzat per datar vi i detectar així falsificacions i com a material relatiu per avaluar l'edat de sedimentació després del 1954.