Back ኮሶ በሽታ Amharic ديدان شريطية Arabic ديدان شريطيه ARZ Lentşəkilli qurdlar Azerbaijani Стужачныя чэрві Byelorussian Тении Bulgarian Cestoda BS Cestoda CEB Tasemnice Czech Cestoda Welsh
Cestoda  | |
|---|---|
 tènia de la vaca | |
| Període | |
270-0 Ma
| |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Platyhelminthes |
| Classe | Cestoda Rudolphi, 1808 |
.svg){kind=icon}
Els cestodes (Cestoda) constitueixen una classe dels platihelmints del clade Neodermata. Tots són paràsits i les helmintosis provocades per cestodes s'anomenen cestodosis.
Són cucs paràsits que viuen com a adults en el tracte digestiu de vertebrats, com a joves, en el cos de diversos animals. Taenia saginata pot assolir fins a 12 metres de longitud; Diphyllobothrium latum, paràsit de carnívors i de l'home, pot arribar a fer fins 15 m. No tenen boca ni tracte digestiu.[2][3]
Hom en distingeix dos grans grups: els eucestodes i els cestodaris. Els eucestodes tenen forma de cinta segmentada, amb una estructura de fixació anomenada escòlex a l'extrem anterior. Formen el grup de cestodes més nombrós i transcendent, pel seu interès aplicat en medicina i veterinària.
- ↑ Dentzien-Dias, PC; Poinar, G Jr; de Figueiredo, AE; Pacheco, AC; Horn, BL; Schultz, CL «Tapeworm eggs in a 270 million-year-old shark coprolite». PLOS ONE, 8, 1, 2013, pàg. e55007. DOI: 10.1371/journal.pone.0055007.
- ↑ «Història Natural dels Països Catalans. Els cestodes». [Consulta: 17 gener 2021].
- ↑ Díaz i Santos, 1998, p. 111.