Chabròl o més aviat fer chabrol és un costum antic[1] a la gastronomia occitana que consisteix a, quan queda ja poc brou al plat i comença a ser difícil d'agafar-la amb la cullera, afegir-hi un raig de vi negre, en comptes d'inclinar el plat, i empassar-ho, bevent directament del recipient.[2] De vegades ho fan tots els comensals alhora, al crit de "chabròl", una mica de la mateixa manera que als Països Catalans fem els sant-hilaris. Més tard sorgiren també, quan ja es considerava "camperol", altres formes més recatades, consistent a fer-lo sense avisar, més discretament i a petits xarrups.
Actualment rarament es fa en públic, ja que ha passat a considerar-se poc fi. Al nord de França es considera pagès -en un sentit pejoratiu- i de gent gran -també en sentit pejoratiu-, mentre que a Occitània alguns joves comencen a recuperar-lo, en especial en àpats festius entre amics. Alguns recorden la versió alleugerada que va fer un cop el sommelier Philippe Faure-Brac, amb un cru que valia més de 250 € per ampolla.[3]
El chabrol es feia regularment.[4] Cal aclarir que recipient tradicional occità per a menjar sopes (brejaude, garbura, etc.), que encara es fa servir, no és un plat fond però pla, sinó una escudella;[5] és a dir, un recipient fondo, en forma de casquet esfèric, generalment sense anses;[6] de terrissa, de forma abombada i coll una mica estret.[5]
- ↑ El poeta felibrista Jean Rebier (1879-1966) la descriu sempre en pressent, diu "l'àpat està regularment seguit d'un bon chabròl". També l'etnòleg Albert Goursaud, que va morir el 1975, ho descriu en pressent, apareix, per exemple, en pressent al seu llibre La société rurale... publicada l'any després de la seva mort, obra a la que distingeix els costums que es feien però ja no es fan dels que es continuen fent al moment d'escriure el llibre. No menciona en cap moment que ja no es faci. És segur que s'ha fet de manera generalitzada, almenys a l'entorn rural, fins almenys el començament del XX.
- ↑ La société rurale traditionnelle en Limousin, pàgs. 265-266
- ↑ Diuen que Philippe Faure-Brac, que fou nomenat Millor Somelier del Món l'any 1992, es trobava en un àpat entre gastrònoms en un gran restaurant. En un moment donat, quan s'estava acabant la crema de bolets, s'aixeca solemnement i demana l'autorització a la sala de fer chabrol -el que implica una invitació als altres a que ho facin amb ell- amb el vi que tenien a taula, un Cheval Blanc 1998. Immediatament el seu amic Pierre Lurton (que a més era una personalitat, el president de les societats del castell d'Yquem, del de Cheval Blanc, etc.) s'aixeca amb ell i tira la resta de vi que li queda de la copa a la crema de bolets. La resta de pressents els segueixen... però després es van menjar la resta de crema, barrejada amb el vi, amb la cullera. Ningú va gosar beure directament del plat, com demana la tradició.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesbrejaude - ↑ 5,0 5,1 La société rurale traditionnelle en Limousin, pàg. 111
- ↑ Diccionari català-valencià-balear, Ed. Moll. Primera accepció de l'entrada "escudella"